La JEC conculca els drets polítics dels exiliats
BarcelonaLa Junta Electoral Central (JEC) va prendre aquest dilluns una decisió arbitrària i clarament antidemocràtica a l'excloure de la llista per a les eleccions europees del 26 de maig de Junts per Catalunya els candidats exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. JxCat va anunciar de seguida que recorreria la decisió i confia en guanyar la batalla davant del Tribunal Constitucional abans de l'inici de la campanya, dijous de la setmana que ve.
La decisió de la JEC és escandalosa perquè es produeix després d'unes eleccions generals en què s'han pogut presentar sense cap problema com a candidats al Senat tant l'exconseller Lluís Puig Gordi com l'empresari Josep Maria Matamala, que acompanya Puigdemont a Brussel·les. A més, en la resolució, comunicada a les 18.42 hores, es donava a JxCat una hora i escaig per designar substituts als candidats exclosos, cosa que finalment van fer en les persones de Gonzalo Boye, Bea Talegón i Xavier Trias. Fa més fràgil la decisió que no s'ha pres per unanimitat de la Junta, sinó que el seu president, Segundo Menéndez, el vicepresident, Eduardo Calvo, i dos vocals, Ángela Figueruelo i Inés Olaizola, van emetre un vot particular en contra de la decisió de la majoria.
L'argumentació de la JEC es basa en afirmar que, com que Puigdemont, Comín i Ponsatí no reuneixen la condició d'elector perquè no resideixen al lloc on estan censats, no poden tampoc ser elegibles. I aporta com a única solució que els afectats s'inscriguin al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA), un tràmit que comportaria la seva detenció immediata, ja que s'ha de realitzar a dins de l'ambaixada corresponent.
En canvi, el vot particular tira per terra aquests arguments i defensa, citant una sentència del Tribunal Constitucional, que "aquesta llibertat [la de presentar-se a les eleccions] ha de ser constreta el mínim imprescindible per evitar una interferència exclusiva dels poders públics en el desenvolupament del debat electoral, i que la subsegüent votació no reflecteixi fidelment l'opinió del poble en l'elecció del cos legislatiu". En aquest sentit, el vot particular defensa que "cap espanyol major d'edat pot ser privat de la seva condició d'elector" i que la inscripció o no al CERA no pot ser en cap cas obligatòria. També neguen que el fet d'estar declarats en rebel·lia per la justícia espanyola sigui causa d'inelegibilitat i que la JEC sigui competent per excloure algú del cens, ja que aquesta és una potestat de l'Oficina del Cens Electoral.
Amb aquest arsenal d'arguments l'equip jurídic de l'expresident Puigdemont i els exconsellers Comín i Ponsatí esperen poder tombar la decisió de la JEC i poder presentar la llista original. Si finalment el sistema judicial espanyol no hi donés resposta estaríem altre cop davant d'una conculcació de drets polítics de representants catalans. La diferència és que, com que les eleccions europees són, precisament això, europees, no podran evitar que institucions comunitàries com el tribunal de Luxemburg s'hagin de pronunciar. I això pot ser un cop més sinònim de fer el ridícul a Europa.