Jesse Owens, l'atleta que escapava del món
Enguany fa 80 anys dels Jocs Olímpics de Berlín i de les quatre medalles d’or de Jesse Owens. Aquesta és la història de com el fill d’un camperol d’Alabama va contrariar Hitler demostrant-li que l’home més ràpid de món tenia la pell negra
Cap d'esports de l'ARAJesse Owens sempre portava una petita paleta. La feia servir per fer els forats a les pistes on havia de córrer. Llavors no existien els blocs de sortida i els atletes feien uns petits forats a terra amb la paleta, per posar-hi els peus i poder impulsar-se millor a la sortida. Aquell dia de Sant Esteve de 1936, Owens (1913-1980) va fer els dos forats en una pista pesant, humida, en un circuit a l’Havana. No li agradava.
Owens havia après a reconèixer la terra on corria. La tocava amb les mans, la trepitjava i sabia ràpidament si la pista seria ràpida o lenta. I quan ho feia, recordava el seu pare, un camperol d’Alabama, que també tocava la terra abans de sembrar. Aquell dia Owens estava de mal humor. Li tocava passar les festes de Nadal fora de casa, feia calor i la pista no era bona. Però havia cobrat un dineral per fer aquella cursa i necessitava els diners. Així doncs, es va posar als blocs, va esperar el tret de sortida, va sortir com un bala i va travessar l’arribada per davant del seu rival, Julio McCaw. El públic va embogir: Jesse Owens acabava de derrotar un cavall.
Mig any després d’haver guanyat quatre medalles d’or als Jocs Olímpics de Berlín sota la mirada d’Adolf Hitler, Jesse Owens, el gran heroi nord-americà, estava fent curses contra cavalls per guanyar diners. Tot se n’havia anat en orris. “No ens va voler fer cas i ha acabat a Cuba corrent contra cavalls. No te’n pots refiar gaire, d’aquests negres”, deia Avery Brundage, el president del Comitè Olímpic dels Estats Units. Just després dels Jocs de Berlín, Brundage havia decidit portar l’equip nord-americà a Suècia per participar en exhibicions en què els esportistes, com que eren amateurs, no guanyaven ni un ral. En canvi, la Federació d’Atletisme i el Comitè Olímpic, els dos organismes presidits per Brundage, sí que guanyaven diners amb aquelles gires.
Owens, temptat per les ofertes que rebia després del seu èxit a Berlín, li va dir a Brundage que no seguiria la gira europea. I Brundage, enfadat, va declarar que Owens s’havia convertit en un atleta professional per cobrar i el va expulsar de l’atletisme internacional. En pocs mesos, l’heroi de Berlín malvivia corrent contra locomotores, cotxes, un gos o cavalls o fent exhibicions abans dels partits d’una lliga de beisbol només per a jugadors negres: la 'negro league'. Dues setmanes després de guanyar els 100 metres llisos als Jocs, Owens era expulsat de l’equip nord-americà d’atletisme. Mai més en va formar part.
Amb 24 anys, Jesse Owens estava acabat. El velocista que havia desafiat Hitler va patir el racisme amb més duresa a casa seva que a l’Alemanya nazi. Tot havia començat als camps d’Alabama. Desè fill d’uns camperols, James Cleveland Owens va créixer en una societat en què encara, de tant en tant, el Ku Klux Klan cremava vius els negres. Quan tenia 9 anys, el 1920, la família va deixar els camps del sud per buscar feina a Cleveland. Els Owens van ser una família més en la Gran Migració, quan gairebé dos milions de negres van deixar el sud per trobar feina a les cadenes de muntatge del nord. “Els meus pares es van passar la vida escapant-se del seu Hitler particular, primer a Alabama i després a Cleveland”, recordaria Owens, que el primer dia d’escola a la seva nova casa es va presentar amb el seu nom: “J.C. Owens”, però la professora no va entendre el seu accent del sud i el va inscriure com a “Jesse Owens”.
La força física va obrir unes portes a Owens que els seus pares tenien tancades. Malgrat que treballava arreglant sabates, el seu talent va ser detectat i abans de ser universitari ja havia igualat un rècord del món. La Universitat d’Ohio el va incorporar al seu equip, però no podia dormir a la residència universitària i quan l’equip viatjava ell havia de fer nits en hotels només per a negres. El 1935, en només 45 minuts, va batre tres rècords mundials. Però no va poder dinar amb els companys perquè era negre. El novembre del 1935, després de guanyar dues medalles, el van deixar fora d’un restaurant de carretera. I quan els companys d’equip blancs li van treure un sandvitx, el propietari del local els va fer fora a tots dient que ell no feia menjar per a negres.
Però quan vestia de curt, Owens era admirat. El seu talent el va portar als Jocs de Berlín, on per primer cop va dormir al mateix lloc que els seus companys. Davant de Hitler, va guanyar quatre medalles d’or i va demostrar que no hi ha cap raça superior. És ben cert que Hitler no va pair els èxits d’Owens, però també ho és que el Führer li va enviar un telegrama per felicitar-lo. El president dels Estats Units, en canvi, no va tenir ni aquest gest.
Un cop va tornar a casa, Owens no va ser convidat a la recepció a la Casa Blanca, ja que Franklin D. Roosevelt només hi va convidar els esportistes blancs. I quan es va fer una gala al Waldorf Astoria en honor dels medallistes olímpics, ell no va poder entrar per la porta principal i va haver d’utilitzar, acompanyat de la seva mare, un ascensor de servei. Pocs dies després de convertir-se en un símbol mundial, Jesse Owens va passar a ser un afroamericà sense oportunitats. Només al final de la seva vida, als anys 70, va aconseguir feines d’ambaixador de l’esport. Amèrica estava canviant. Però Owens, el velocista, havia arribat, com sempre, abans d’hora.