Catalunya vol avançar

Barcelona ocupa la setena posició del rànquing de 'hubs' europeus en 'scale-ups' ('start-ups' tecnològiques que superen un milió d’euros d’inversió) i és la primera ciutat de l’Estat, molt per davant de Madrid, que ocupa la 10a posició. Concentra gairebé el 50% de les 'scale-ups' que hi ha a Espanya i ha aconseguit aixecar el 62% del capital total invertit al conjunt de l’Estat (Madrid només el 33%), segons l’StartupCity Hubs in Europe, elaborat per Mind the Bridge, de la Comissió Europea.

Unes xifres que mostren el potencial tecnològic que tenim com a ciutat i també com a país. La tecnologia 5G permetrà la creació d’entorns intel·ligents i indústries avançades al servei de sectors econòmics emergents. Però també permetrà desenvolupar una tecnologia de serveis i infraestructures que contribuirà a potenciar sectors consolidats que necessiten la tecnologia per evolucionar. El sector de l’automoció, que representa el 10% de la indústria catalana, n’és un bon exemple, actualment en ple desenvolupament del vehicle elèctric i treballant per fer possible el vehicle autònom.

Ens hem guanyat a pols la capitalitat del Mobile World Congress, l’hem sabut mantenir i hem de poder oferir garanties de continuïtat, i el desenvolupament del 5G en podria ser una.

Fa anys que Catalunya lluita per liderar la revolució tecnològica. Ara tenim l’oportunitat de convertir-nos en un dels 'hubs' d’innovació digital europeus en l’àmbit del 5G. Tenim el potencial, les empreses i els recursos per fer-ho però, un cop més, ens trobem amb el fre burocràtic de l’estat espanyol. Aturar el projecte del corredor 5G del Mediterrani perjudicarà directament el desenvolupament econòmic de les empreses catalanes i de sectors que són el motor del país.

Quan Catalunya vol avançar econòmicament, l’Estat troba mecanismes per frenar el progrés. L’últim obstacle s’argumenta amb denominacions nacionals (el ministeri d'Exteriors ha exigit per carta a la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública que es refereixi a Espanya com a 'regne d'Espanya', a Catalunya com a 'regió' i no com a 'país'...). Es dona més importància a les paraules que fan referència a la nació espanyola, que no pas al desenvolupament econòmic o al potencial que hem demostrat que tenim per desenvolupar aquesta tecnologia. Qui és aleshores nacionalista?

No podem avançar com a país si no es prioritza el benestar de les nostres empreses. Si la raó i l’objectivitat no passen per davant. Si per un moment no ens centrem en el que és realment important, tenir un país fort econòmicament, competitiu, obert i capaç d’evolucionar. Catalunya vol avançar, ha demostrat amb escreix al llarg de la història que té el potencial per aconseguir-ho. Però per fer-ho possible, cal deixar enrere els debats estèrils i situar, d’una vegada per totes, el benestar econòmic i les empreses al centre.