Brexit: errors i responsabilitats

S'ha escrit i s'ha parlat molt del Brexit aquests darrers dies, i se'n parlarà molt temps més, sobretot aquest any, ja que pot semblar que això s'ha acabat però no és cert. Hem sentit molts més retrets que no pas congratulacions, tant respecte a decisions angleses com de la UE. Crec que estan justificats i que si no se sap gestionar la crisi que s'ha obert en tindrem un mal record. Partint d'experiències personals de la meva etapa a Brussel·les, voldria fer algunes reflexions sobre la història del Brexit.

1. Globalització. Un problema de fons és la falta d'adaptació de les economies desenvolupades al fenomen globalitzador, que ha suposat gairebé multiplicar per tres els 1.000 milions de persones que tenien uns nivells de consum i benestar acceptables als anys 60. El model de consum i el model de producció vàlids per a aquella època no podien ser bons per a 3.000 milions, ni per raons ecològiques –tal com ja s'ha vist– ni per mantenir uns nivells suficients de justícia social. La desindustrialització i les polítiques desreguladores han provocat en molts països forts increments de la desigualtat, per empobriment de part de la classe obrera industrial i pel creixement de l'activitat financera, sovint especulativa i sense creació de valor real. S'ha generat molta crispació i desconfiança vers els governs estatals, impotents enfront dels tres grans superestats actuals (EUA, Xina, Rússia) i encara més enfront del mercat financer globalitzat. Això ha estat especialment clar al Regne Unit, i explica el malestar i el desig de buscar solucions.

2. L'ingrés a la Comunitat Europea. La decisió del Regne Unit d'ingressar a la UE va ser bona però estava limitada a una finalitat purament comercial, sense cap voluntat d'arribar a formar cap tipus d'unitat política. Vaig viure repetidament aquesta situació a Brussel·les: diverses vegades, propostes elevades al Consell de Ministres no es van aprovar i em van ser retornades perquè tots els països les havien acceptat però el Regne Unit hi havia votat en contra. Recordo una conversa amb un ministre anglès en què li vaig dir que pensava que potser eren a la UE no tant per ajudar a construir-la com per posar-hi obstacles, i em va respondre, amb una rialla anglesa: "O per evitar que corregueu massa o aneu massa lluny..." He de confessar que en aquells moments vaig veure que no teníem un soci fiable, vaig desitjar que marxessin i ho vaig arribar a dir en públic. Trenta anys després, crec que ara és dolent que passi, i en busco les raons.

3. El creixement de la UE. Aquesta actitud equívoca des del principi per part anglesa ha anat acompanyada de quatre errors importants de la UE, que afecten el Regne Unit i altres membres: a) dissimular el problema inventant el concepte de les "dues velocitats" com si tots volguéssim arribar al mateix punt, uns més de pressa que els altres, quan no tots volem anar al mateix lloc; b) acceptar una ampliació massiva fins a 28 sense haver aprovat abans una Constitució, i seguir amb un tractat entre estats, un fet que, com que manté drets de veto i nivells de sobirania, dificulta molt la gestió i alenteix l'acció política; c) ser ràpids en la construcció del mercat únic i de la unió monetària (per cert, només acceptada pels de la "poca velocitat") i en canvi molt lents en l'aplicació de polítiques d'acció exterior, drets socials, solidaritat, redistribució i competència fiscal, i d) l'escassa dimensió social de les polítiques europees, que ha creat en molts ciutadans una sensació de manca d'atenció per part de la UE respecte dels seus problemes personals, agreujada per dues circumstàncies: molts dels beneficis que la UE els ha suposat tenen un caràcter indirecte i no són fàcilment apreciables; per altra banda, molt sovint els governs estatals han culpat cínicament la UE d'algunes decisions de caràcter restrictiu que s'han pres a Brussel·les amb la conformitat i el vot de tots els seus membres. Tot el que acabo d'explicar s'ha utilitzat molt maliciosament al Regne Unit aquests anys...

4. Les responsabilitats angleses. Al marge de tot això, la crisi actual és conseqüència d'algunes decisions angleses. L'origen del Brexit és el resultat d'un referèndum vinculant que convocava imprudentment els ciutadans per resoldre una lluita interna en el partit tory, amb el convenciment que el resultat seria el contrari del que ha estat. La campanya d'informació que han fet els partidaris del Brexit ha estat plena de missatges populistes carregats d'emocions, de somnis de passat i d'excitacions xenòfobes. Però, cosa molt més greu que tot això, ha estat plena de mentides, de falsedats i de falses promeses, preparades i difoses pels mateixos mètodes, amb les mateixes eines i pels mateixos equips professionals que van ajudar a donar la sorpresa de la victòria de Trump als Estats Units. Arreu s'ha analitzat fins a quin punt aquesta manipulació de la informació debilita la democràcia i permet dubtar de la validesa d'una victòria tan estreta com la del Leave. Però això ara ja no té remei.

Sembla que per al Regne Unit els problemes seran importants, però també la UE en patirà. Esperem que tots dos actors en treguin les conseqüències adequades i que a la UE es posi fil a l'agulla per evitar nous casos semblants.