Europa i els virus
Aquest febrer serà recordat a casa nostra per alguns esdeveniments d'origens ben diferents però força relacionats entre si: l'aparició a Wuhan del virus Covid-19, la celebració a Munic de la Conferència Mundial de Seguretat, la cancel·lació a Barcelona del MWC i l'escàndol de manipulació informativa a les xarxes socials en relació al Barça. Sé que no és fàcil fer-ho en un sol article, però vull intentar destacar alguns dels aspectes que jo veig i posar de manifest dos reptes urgents per al futur de les nostres societats, sobretot europees.
1. La batalla tecnològica i comercial. La globalització, juntament amb les mesures de desregulació general de finals del segle passat, va provocar el debilitament del model econòmic que teníem des dels anys 50: creixement, millora redistributiva i cooperació multilateral. La crisi climàtica ha posat en qüestió el creixement; el reforçament dels poders financers per sobre dels poders polítics ha portat a un fort augment de les desigualtats i creat dures perspectives per a molta gent, i les incerteses de futur han generat sentiments de replegament i d'autoprotecció tant personals com en les relacions internacionals. S'han debilitat els tres trets que he indicat.
En aquestes circumstàncies, les dues grans potències tecnològiques actuals (els EUA i la Xina, que ha passat al davant en molts aspectes de les noves tecnologies) han iniciat una batalla que ens està afectant a tots. El MWC d'aquest any hauria estat una ocasió en què aquest nou lideratge tecnològic i la seva aplicació, sovint descarada, s'haurien fet ben palesos. La casual aparició del coronavirus ha provocat, en una banda, intents d'ocultació, i ha servit a les empreses de l'altra banda d'excusa un xic exagerada per renunciar a la participació, cosa que ha obligat, probablement a contracor, a la cancel·lació. No oblidem que estem parlant de tecnologies relacionades amb la informació, i que les autoritats europees han estat massa absents en aquest tema.
2. El poder i la seguretat. La conferència de Munic ha posat en evidència la disminució de la cooperació internacional, ha mostrat les divergències entre la UE i els EUA en l'"aliança atlàntica", i ha vist la recuperació de la Xina i Rússia i la progressiva pèrdua de capacitat dels estats europeus en l'àmbit internacional. Un aspecte important del nou poder és que disposa de la capacitat d'ajudar a prevenir, crear o resoldre conflictes utilitzant noves armes de caràcter cibernètic en comptes de tancs o de bombes. Hem vist com s'ha acusat empreses xineses d'utilitzar la tecnologia seguint instruccions polítiques del seu govern, hem sabut que al darrere d'empreses occidentals de tractament de la informació o d'encriptació de missatges hi ha els serveis d'intel·ligència americans, o que serveis del govern rus estan al darrere d'actuacions d'empreses des del núvol...
La guerra cibernètica podria ser molt menys condemnable que la guerra amb armes mortíferes, però també pot fer un gran mal d'un altre tipus a les persones. En qualsevol cas, cada vegada més aquestes noves armes tenen a veure amb el poder, i hom diria que la UE no ho té prou clar.
3. Les societats intoxicades. Sembla, i així ho espero, que Europa se salvarà de l'epidèmia del Covid-19. Però ja fa uns anys que arreu, aquí i al món, hi ha una infecció que no mata ni fa posar malalt però està fent malbé un element vital per a nosaltres: la qualitat, el rigor i la seguretat de les informacions que rebem i necessitem per conèixer, per estimar i per decidir.
Una explosió, petita i molt localitzada a casa nostra en el món del futbol, està creant aquests dies molta més consciencia d'això que totes les "epidèmies" que havíem vist els darrers anys als EUA (elecció de Trump) i al Regne Unit (Brexit), creades per Cambridge Analytica. El futbol mou més passions que la política!
M'agradaria que el que està passant ajudés a prendre consciència dels perills que comporta la llibertat, sense regulació, de generar informació no contrastada o voluntàriament manipulada, de distribuir-la anònimament o inventant personalitats virtuals, i de crear algoritmes de decisió sense descobrir els pressupòsits en els quals estan basats.
Dues conclusions finals de la reflexió: a) Completem la construcció política europea, o cap dels estats europeus tindrà poder real encara que conservi la sobirania. I b) Protegim-nos del Covid-19, però conservant la llibertat d'expressió i potenciant les possibilitats de les utilíssimes xarxes de comunicació. Ataquem la infecció que ja patim i posem algunes normes que dificultin la circulació dels virus que fan malbé la informació.