La llibertat a internet

He conegut la vida d’internet com a usuari, no com a expert. Recordo vagament que, a finals dels 60, en alguns viatges de feina als Estats Units vaig sentir parlar per primera vegada Vinton Cerf de la commutació de paquets, i de l’existència d’una xarxa anomenada ARPANET que feien servir grups de recerca de les universitats, i molt especialment el departament de Defensa dels EUA, perquè els suposava tota una sèrie d’avantatges. A finals dels 80, amb motiu d’unes estades de dos fills meus als EUA, vaig conèixer les adreces electròniques, els e-mails i la xarxa global INTERNET. I la dècada següent vaig veure l’aparició de la WWW (World Wide Web) creada per Tim Berners-Lee, a qui vaig fins i tot conèixer personalment a Ginebra.

Em va resultar apassionant, però no vaig pas pensar que, amb l’ajut d’altres elements com per exemple la telefonia mòbil, el desenvolupament d’internet arribaria a suposar una revolució tan espectacular en la vida de les persones i condicionaria tant la nostra organització social. Vull fer ara només una reflexió sobre una dimensió d’aquest canvi, el que té a veure amb la llibertat personal.

1. La nova llibertat. Internet és ja una xarxa global. El telèfon té ara mobilitat, ja que s’ha canviat la connectivitat per cable per la transmissió per ones. Però sobretot és molt més que un telèfon, ja que és un ordinador de gran potència i una enorme memòria que portem a la butxaca i que, a més, pot captar imatges, filmar situacions i fer les tasques que li demanem. Aquesta eina ha ampliat enormement els nostres nivells d’autonomia personal.

La xarxa d’internet és d’accés fàcil i universal, amb la cobertura que els satèl·lits li van donant. Pot transmetre, instantàniament i arreu, missatges de tot tipus, siguin de veu, sons, imatges fixes o vídeo. I el telèfon és una eina portàtil amb una multiplicitat de funcions que van augmentant i que amplia tots els nostres sentits, amb l’excepció de l’olor.

A mesura que la xarxa s’ha anat desenvolupant, expandint i fent més complexa, la sensació d’instrument de llibertat ha anat creixent i això és real i molt positiu. Però no vol dir que no s’hagi de ser curós almenys en tres aspectes per evitar disgustos.

2. Llibertat limitada o regulada. En tota societat democràtica cal trobar un equilibri entre llibertat individual i límits per assegurar la convivència i el respecte als drets de tots. Les societats modernes ho van aconseguint regulant i posant normes als diferents espais on s’exerceix la llibertat (política, mercat, residus, mobilitat...). Ara ha nascut un nou espai virtual, i hem de constatar que s’estan produint dues reaccions polítiques oposades i no desitjables. Una, practicada per alguns governs, és de caràcter repressiu; pot consistir en impedir l’accés a internet dels ciutadans, o establir uns sistemes de filtres i de censura dels continguts que hi circulen (Xina). L’altre és excessivament permissiva i opta per la llibertat absoluta sense vigilar temes com l’anonimat, la suplantació de personalitat, la falsedat o la no exigència de responsabilitats (EUA). Totes dues són perilloses.

Jo crec que el que està prohibit o penat en el món real, s’hauria d’intentar evitar que es fes a la xarxa. Per tant, mantenint-se lluny de la repressió, cal buscar regulacions de caràcter global que permetin l’exigència de responsabilitats.

3. Llibertat explotada comercialment. Aquest excés de llibertat, i una certa inconsciència de molts usuaris en la utilització d’internet, està permetent que un grup de grans empreses tecnològiques estiguin explotant la gran quantitat de dades personals que circulen, apropiant-se’n i convertint-les en el recurs bàsic del seu negoci. El dret a la privacitat personal queda anul·lat per l’explotació de la llibertat. És evident que la recol·lecció de grans quantitats de dades pot ser d’una gran utilitat en molts camps d’interès públic, però s’hauria de garantir l’anonimat i regular millor el seu ús per a finalitats comercials. I cal fer-ho evitant que aquesta regulació no ens porti precisament a una utilització per a finalitats polítiques.

4. Falsa llibertat. L’aspecte que potser ens hauria de preocupar més és aquest darrer: la important diferència que sovint hi ha entre la sensació personal de llibertat i la realitat. Dit d’una altra manera: la creixent evidència d’ocasions en les quals s'actua amb consciència de fer-ho lliurement, però és una llibertat condicionada i vigilada.

La propaganda ha existit sempre, però el condicionament inconscient ha estat molt potenciat per les actuals capacitats de la intel·ligència artificial i el big data, que permeten establir, a partir de dades, psicoperfils personals homogenis, elaborar algoritmes per influir en les decisions i distribuir notícies o missatges adaptats, manipulats o esbiaixats que orienten les decisions personals cap a direccions volgudes.

És clar que aquestes capacitats s’estan explotant molt, tant per a finalitats comercials com polítiques, tal com ha quedat palès en els casos d’eleccions als EUA, el Regne Unit o el Brasil.

Necessitem algun tipus de regulació, però cal sobretot augmentar la informació perquè els ciutadans siguin conscients d’aquest perill i incorporin aquesta consciència al seu comportament en el nou espai.