Jocs d'Hivern amb l'impuls de la societat civil
BarcelonaEspeculació zero. Respecte pel medi ambient. Sostenibilitat econòmica. Potenciació del territori de muntanya. Impuls a les comunicacions per ferrocarril i carretera. Externalització als Alps de les proves cares... Aquests són alguns dels pilars de la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona per al 2030 que empeny la societat civil amb l'objectiu que, com més aviat millor, qualli un ampli consens polític per tirar endavant la proposta. Una candidatura que va néixer amb mal peu el gener del 2010 de la mà del llavors alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Llavors es va acollir amb un gran escepticisme pel seu mimetisme respecte del 92. La idea inicial era acollir la cita del 2022. Malgrat les crítiques, l'alcalde convergent Xavier Trias es va fer seva la idea, però ja per als Jocs del 2026 –al final es faran als Alps italians–. I la seva successora, Ada Colau, que s'hi havia mostrat en contra, d'acord amb la majoria de grups del consistori finalment el 2017 va 'regalar' la iniciativa a la Generalitat assegurant-li el suport de la ciutat. Llavors ja es pensava en la cita del 2030.
Es reprenia així un projecte que ha anat madurant amb el temps i que avui, dos anys després, compta amb un suport ciutadà ampli, tot i que els grups de defensa ambiental, reunits sota el paraigua SOS Pirineu, mantenen la vigilància i els dubtes a causa del canvi climàtic, que està alterant la temporada de neu, i alerten d'un enfocament massa turístic. Unes crítiques que els promotors minimitzen fent èmfasi, precisament, en la idea que, seguint el mateix canvi conceptual impulsat pel Comitè Olímpic Internacional (COI), els Jocs d'Hivern han de ser sostenibles ambientalment i econòmicament: ja no es tracta de construir nous equipaments. No cal deixar un llegat físic, sinó aprofitar i potenciar les instal·lacions hoteleres i esportives existents. De fet, es preveu que proves sense tradició ni infraestructures al Pirineu, com les de bobsleigh o salt de trampolí, es puguin fer als Alps. Sí que es pretén, com ha demanat el RACC en l'acte organitzat aquest dijous per l'entitat impulsora Sport Cultura Barcelona (que inclou 30 associacions), que es tiri endavant el desdoblament històricament pendent de la línia de tren R3 Barcelona-Puigcerdà o de les carreteres C-16 i C-17.
En tot cas, tot això no serà possible sense que, sota el lideratge del Govern, s'arribi a una entesa amb la resta d'administracions, especialment la de l'Estat, sense el concurs del qual la candidatura és inviable. De fet, aquesta col·laboració política resulta imprescindible per fer que el projecte tiri endavant amb garanties. L'objectiu és presentar un dossier el 2021. Com a molt tard, el COI escollirà la seu el 2023, però ho podria fer abans si rep una candidatura forta, tècnicament seriosa i políticament consensuada, tal com deixa entendre l'actual vicepresident del COI, Joan Antoni Samaranch Salisachs, fill de qui el 1986 va proclamar Barcelona seu olímpica dels recordats Jocs del 92. La societat civil empeny. Ara és feina de la política. Els Jocs d'Hivern del 2030 es poden aconseguir i es poden fer bé.
