L’emergència és repensar l’escola

La tramitació telemàtica de la preinscripció escolar s’està fent amb gran èxit de participació, i el boom del primer dia, amb més de 29.000 sol·licituds, ha col·lapsat l’aplicatiu del sistema. Tot un símbol tant de l’esforç que fan els centres educatius per adaptar-se com de l’alta demanda per anar a escola. Símbol també del bloqueig del sistema i la mateixa administració. Què està passant? Per què hi ha el sentiment que l’educació no és prioritària? Quina confusió regna en la comunitat educativa? Per què les escoles han de reclamar desinfectant i mascaretes? Per què, als docents, els arriben les notícies per la premsa? Quan i com tornarem a classe? Quines seran les mesures de seguretat? Qui està elaborant el pla de retorn a les escoles? La llista de preguntes i de greuges es va fent interminable.

L'estat d’alarma i la situació d’excepcionalitat demanen prendre decisions i entomar riscos. Les decisions es prenen en un context tràgic, on entren en contradicció diferents perspectives i interessos. El més flagrant ha estat la pèrdua de llibertats en nom de la seguretat. En aquest context es va decidir ara fa dos mesos (i, sí, massa tard) tancar les escoles per raons sanitàries i per combatre l’amenaça multiforme d’una pandèmia que ens ha canviat la vida. Els docents es van posar a treballar de valent per tal de mantenir el vincle amb els alumnes. L’ensenyament a distància ha ajudat a consolidar aprenentatges i fer un acompanyament personal, i hem descobert avantatges que romandran. També, però, s’ha revelat molt limitat en termes d’equitat, i res no substitueix la presència física del docent. No, si és online no és com amb els companys. No és com a l’escola on aprenem a dir “jo” i a créixer i ser subjecte enmig del “nosaltres”. No és l’escola que acull els infants i els fa un espai per tal que ells vagin obrint el seu espai al món. Tanmateix, sabem que no podem tornar a la mateixa escola d’abans. Ens calen nous formats, nous horaris, noves flexibilitats, noves aliances; en definitiva, repensar l’escola.

Malgrat la dificultat, haurem de saber prioritzar i ser creatius. Cal conjugar perspectives que donen valor a dimensions diferents. En el retorn a l’escola entren en joc la perspectiva de la salut i la de l’economia, que és també la de la conciliació laboral de les famílies (les que teletreballen i les que han d’anar a la feina). Ara bé, no pot ser que la perspectiva pròpiament pedagògica quedi arraconada enmig de tantes altres preocupacions: les imatges de França ens han impactat. La prioritat ha de ser el dret a una educació de qualitat per a tots els infants, no hi podem renunciar. És un perill real que molts alumnes s’estiguin desvinculant i desconnectant de l’escola: la pantalla no pot substituir el mestre ni el grup classe. Per això, coordinats amb Salut i amb la confiança de les famílies, hem de fer possible que els mestres i els alumnes es retrobin per fer escola.

L’escola és més que un servei públic o essencial. És una institució única, i sense escola una societat no creix. Cal decidir què és allò essencial i irrenunciable: quins són els coneixements bàsics? Com adaptem el currículum? I l’avaluació? Com fem que assoleixin les competències necessàries? Quins valors i actituds han de desenvolupar? Com fem més viu que mai el valor de la cura d’un mateix i dels altres? Com ha de ser la tutoria? Com flexibilitzem el calendari? La pandèmia, ¿no ens obliga a repensar què podríem fer diferent en educació? La resposta no és només en el nombre d’hores o dies de classe, tampoc en la distància entre els pupitres o la reconversió dels espais.

Si no volem un debat desenfocat cal que s’hi plantegi l’essència de l’escola. Hi ha d’haver una reflexió seriosa i pedagògica per preguntar-se sobre el què i el perquè en un context d’emergència. Necessitem líders escolars creatius i valents per repensar les pràctiques educatives. Reprendre la idea dels entorns d’aprenentatge i integrar no només les tecnologies sinó també les entitats socials i altres agents educatius del territori, al costat dels mestres. Aprofitar millor els recursos que ja tenim i els de l’entorn, com museus o biblioteques. Reprendre les bones pràctiques conegudes com els projectes d’aprenentatge-servei i explorar altres models d’aprenentatge que van més enllà del docent i el grup classe. Repensar l’escola: per què no per fer-la a l’aire lliure, com tan intel·ligentment apunta la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon? Tot plegat sense oblidar una de les recomanacions que fa Andy Hargreaves: “Let teachers take the lead”. Deixeu que els mestres liderin el procés, són els que en saben, deixeu que facin. Ningú organitzarà i gestionarà millor el retorn a l’escola. Deixeu que els centres educatius liderin i gestionin des de la seva autonomia i professionalitat. Oferiu els recursos per tal que puguin exercir el seu compromís professional i recuperem el dret a l’educació: obrim les escoles.