BARÇA

Jordi Alba reclama la seva part del pastís

El lateral, pendent de renovar el contracte, topa amb les limitacions de la tresoreria del Barça, que no preveu cap més millora salarial aquest curs

Jordi Alba pugna per una pilota amb Thomas Lemar dissabte al camp de l’Atlètic de Madrid.
i Martí Molina
26/11/2018
3 min

Barcelona“És impossible que el Barça acabi un any amb grans beneficis. Així que sobren diners, la secretaria esportiva està a l’aguait per invertir-los en els jugadors”. Aquesta frase, dita pel CEO Òscar Grau, intenta resumir els equilibris que fan cada temporada al conjunt blaugrana per quadrar els números. Una batalla constant entre no gastar més del compte i mantenir un equip el màxim de competitiu possible.

Encara que l’entitat aspiri a ingressar gairebé mil milions aquesta temporada (concretament, 960), s’ha compromès a gastar-ne 929. Com va dir Carles Tusquets, president de la comissió econòmica, és un pressupost “exigent però assumible”. Dit amb altres paraules, cal treballar bé als despatxos per garantir que es facturen tots els diners previstos, i mirar amb lupa les despeses perquè no s’acabi estirant més el braç que la màniga. I els salaris esportius són, precisament, els que tenen més risc de disparar-se.

Però, aliens a tot aquest engranatge empresarial i als problemes de la tresoreria, els futbolistes reclamen la seva part del pastís, i l’últim a alçar la veu ha sigut Jordi Alba. El lateral de l’Hospitalet acaba contracte el 2020 i està pendent de prorrogar -i millorar- l’acord amb el Barça. “No sé quina és la intenció del club o quan creuen convenient que m’han de trucar, si és que m’han de trucar, que potser no els interessa”, comentava Alba la setmana passada.

I sí que li interessa, al Barça, que Jordi Alba segueixi vestint de blaugrana. De fet, com avançava Mundo Deportivo, per a aquesta setmana hi ha prevista una reunió entre el representant del futbolista i la cúpula esportiva del club. El que passa és que, per ordre dels gestors de la caixa forta, s’havien paralitzat totes les millores contractuals. La seva i la d’Ivan Rakitic, que també reclamava una millora salarial abans de començar la temporada.

“Es fa estrany [no haver tingut notícies] perquè no em queda gaire més de contracte, però la meva intenció és acabar la carrera aquí. Crec que he fet un bon paper, especialment les dues últimes temporades”, afegia Alba.

Una posició de força

El lateral, titular indiscutible, sap que està en una posició de força. D’entrada, pel seu rol a l’equip, especialment després de l’adeu de Lucas Digne i veient que ni s’ha fitxat cap recanvi ni s’ha promocionat cap jugador del B. A més a més, Alba és conscient que amb 29 anys encara té corda per a unes quantes temporades. I el Barça sap, a més, que si no cedeix a les seves peticions el jugador acabarà marxant gratis d’aquí un any i mig -d’aquí un any ja podria negociar lliurement amb qualsevol club-. Per tant, ha de buscar una fórmula per acontentar el jugador sense que se’n ressenteixi la tresoreria.

Aquesta última tasca serà la més complicada, perquè les directrius pel que fa al cost esportiu ja estan establertes. Per a aquest curs 2018/2019 l’entitat disposa de 633 milions per a aquest concepte, repartits en 492 milions per a salaris esportius i 141 per a les amortitzacions. Uns números que es van fer després de la renovació de Sergio Busquets, l’última que es va formalitzar, i que “no preveuen cap més millora de contracte”, asseguren des dels despatxos nobles, on insisteixen en la necessitat de “contenir” la despesa en aquest punt. En realitat, els salaris esportius són un 5% més baixos que el curs passat -han marxat jugadors com Andrés Iniesta, Arda Turan o André Gomes-, però el club ha de compensar l’increment de les amortitzacions (+18%) pels fitxatges milionaris de l’estiu.

A partir d’aquí el Barça haurà d’escollir entre mantenir el rigor econòmic que s’havia marcat o cedir a les pretensions dels seus jugadors. Una de les fórmules que posa sobre la taula una de les fonts consultades -aliena a la negociació entre Alba i el club-és pactar ara la renovació però no signar-la, de manera que no sigui efectiva fins al pròxim curs econòmic, a partir de l’1 de juliol. Un pacte de cavallers com el que el 2012 va portar Alba al Barça després que la directiva convencés el futbolista de no renovar amb el València per així poder-lo fitxar a un preu més assequible.

stats