Jordi Diaz Alamà: "He renunciat a un xec en blanc per la meva obra"
No, no és la Shakira. El que ha pintat l'obra, vull dir. És el Jordi. El Jordi Díaz Alamà, 32 anys. Un dels màxims exponents en pintura figurativa del país, si no l'únic. Un personatge excèntric però normal a la vegada. Un petit gran geni, com nascut fora del seu temps, que acaba de fundar la Barcelona Academy of Arts: una escola basada en tècniques pictòriques del segle XIX. Per què? Per recuperar unes metodologies oblidades que assegurin la qualitat futura de la pintura figurativa contemporània. Està convençut que això és el futur de les arts.
Al Jordi li agradaria viure en un futur més tecnològic i no vol desaprendre res: necessita tot el que ha après. L'envolta una aura especial i espacial. Una llum diferent. Una mena d'espiritualitat difícil de descriure. Parla des de la saviesa, la seguretat, la tranquil·litat que entra en xoc frontal amb la seva insultant joventut. Sap que entre mans té un projecte guanyador. Sovint li passen coses surrealistes però ell no s'altera. I la seva lliçó de vida és una i la té molt clara: que la inspiració t'agafi treballant. Ah! Picasso.
És obsessiu, un friqui de les bandes sonores i un treballador incansable. Competitiu. I tenaç. L'art, per ell, és sentir, plasmar i transmetre un missatge, una sensació, una emoció. Una forma de vida i d'expressió, un llenguatge, una necessitat vital. A la universitat li havien arribat a suspendre l'assignatura de dibuix i ara li ofereixen xecs en blanc pels seus quadres. Avui aquí ens en regala un. No pregunteu per què. Ni tampoc per què precisament ella, la Shakira. S'ha posat a pintar (8 hores al dia, durant unes quantes setmanes) i li ha sortit així.
Gens malament.