23/1: Jordi Fàbregas

Tots els pobles han creat la música que necessitaven per acompanyar els sentiments individuals i col·lectius de les persones: per celebrar, per lamentar, per protestar, per ballar, per riure, per afirmar-se... La música popular no és una raresa etnogràfica que cal arxivar al calaix de les antiguitats, embolicada amb paper de cel·lofana. La música popular estarà viva si serveix per a totes aquestes coses, que les persones i els pobles necessiten. Hi ha gent com Jordi Fàbregas que ha fet al llarg de la seva vida una feinada perquè la música catalana d’arrel popular es mantingui viva i útil, perquè ens fa falta. I, per tant, que no quedi ni condemnada a l’oblit ni arxivada als prestatges dels museus. De vegades, la cultura catalana ha tendit a triar d’entre tot el fecund magatzem de la tradició aquelles expressions més edulcorades, no sempre totes i no sempre les més vitals. Feines com la del Pont d’Arcalís que manté viva la tradició més abrupta del món de la muntanya o com el Tradicionàrius, per dir-ne algunes on va participar Jordi Fàbregas activament, han posat a la nostra disposició una tradició que ens serveix. Per a tot allò que serveix la música popular: per acompanyar la vida. En el moment de la seva mort, l'hi hem d’agrair.