Jordi Galves declara avui acusat de delicte d’odi per un article
La defensa considera que la manera com s’està instruint el cas “recorda el tardofranquisme”
BarcelonaEl columnista Jordi Galves ha de declarar avui davant del jutge com a investigat per un presumpte delicte d’odi. Un article sobre Cornellà és el que ha desencadenat l’actuació policial -el dia 30 de gener ja va haver de comparèixer a la comissaria de la Policia Nacional de la Verneda- que, si finalment derivés en condemna, li podria comportar una pena de fins a tres anys de presó, la qual cosa implicaria el seu ingrés efectiu en un centre penitenciari.
Aquesta judicialització té lloc en uns temps en els quals s’acumulen els episodis que busquen, des de l’Estat, limitar la llibertat d’expressió esgrimint la figura del delicte d’odi com a coerció (i que afecten només perfils d’una determinada ideologia). La volta de rosca addicional en aquest cas és el fet que l’acusat és un articulista d’opinió -la peça va aparèixer al digital El Nacional- i no un tuitaire des de la seva estricta iniciativa individual.
L’article polèmic era una resposta a unes declaracions d’Inés Arrimadas, fetes en campanya electoral, segons les quals Cornellà era “una terra plural i diversa com Catalunya”. Galves hi oposava: “És un lloc feréstec, deprimit i castigat per les diverses crisis, del qual tothom qui pot marxa i se n’oblida, un territori que fa bandera de l’adoctrinament espanyolista, de l’odi als que no són com ells, on prolifera la llei del més fort, la violència en totes les seves formes, la ultradreta, el sexisme, el ressentiment permanent de l’immigrant que no vol deixar-ho mai de ser, que no vol mai acceptar que ja viu a Catalunya i que Catalunya ja s’ha convertit en casa seva”. I també: “El col·lectiu castellanoparlant és l’únic col·lectiu immigrant que té l’arrogància de viure a Cornellà com vivia Chiquito de la Calzada a Tòquio, pràcticament com si no s’hagués mogut de casa, de la casa dels orígens d’Espanya i olé”.
L’alcalde de la localitat, el socialista Antonio Balmón, escrivia poc després en el seu blog que l’article “frega la incitació a l’odi amb les seves manifestacions”. L’Ajuntament va decidir que es presentaria també com a acusació particular.
“Jo no escric per fer relacions públiques -explica Galves a l’ARA-. Els que escrivim sabem que podem agradar a uns i ofendre els altres”. L’escriptor critica “una persecució al català que s’ha de denunciar: és com la recollida selectiva de la brossa, no pots dir que no la fas perquè s’ha decidit que per protegir el medi ambient cal separar-la. Amb la llengua, el mateix. El català és de tots i, per tant, no pots dir que te la bufa, perquè s’ha decidit que es vol recuperar-lo i normalitzar-lo”. Galves aclareix que té “molta estima” pel castellà. “Tinc autèntica passió pel castellà però no crec en el bilingüisme perquè és la mort del català”, explica. I afegeix que en cap cas es considera “un supremacista”, com l’han anomenat: “Jo soc Galves amb essa, soc un xarnego agraït. On són les querelles contra els supremacistes com Sostres? Ah, aquests no reben, perquè escriuen a l’Abc”.
La fiscalia d’odi no hi veu delicte
La defensa ha demanat que es consideri incompetent el jutge. L’advocat Joaquim Bech de Careda recorda que el cas no s’hauria de jutjar a Cornellà sinó a Barcelona, perquè és allà on té la seu social El Nacional i, per tant, és el lloc on s’ha comès el presumpte delicte. També considera “processalment inadmissible” que el magistrat obri diligències prèvies i s’autoadjudiqui el cas “en comptes d’enviar-lo a repartiment”. Bech de Careda, així mateix, troba “inquisitorial” que es demani un informe a la Policia Nacional on s’examina tota l’activitat de Galves a les xarxes. I, finalment, recorda que va demanar un informe a la Fiscalia de Delictes d’Odi, que segons afirma el lletrat, “no considera que l’article sigui constitutiu de delicte d’odi o de qualsevol altre delicte”. El jutge, tanmateix, ha desestimat l’informe. “Tot plegat recorda més el tardofranquisme que no pas el que s’espera d’un jutge instructor en una democràcia avançada”, conclou Bech de Carena.