L'àngel exterminador

Malgrat els comentaris esperançadors d'alguns polítics, fa la sensació que aquesta situació de pandèmia va per llarg. Com els protagonistes d'El ángel exterminador, és com si no sabéssim sortir d'una habitació i no sabem per què. Estem desconcertats amb les mesures sanitàries, cada cop més contradictòries. Encara que finalment tinguéssim l'enorme fortuna que el mal fos breu, el dret ha de preparar-se, per si de cas, per a un escenari a llarg termini.

La pandèmia s'està manifestant amb xifres diferents a cada lloc, però és única a tot el món, fins i tot malgrat les –sortosament tímides– mutacions del virus. Les circumstàncies sanitàries són diferents, però, en cada indret. Hi ha països amb uns sistemes sanitaris més ben dotats i d'altres amb sistemes més precaris. També són diferents les circumstàncies sociològiques. En alguns llocs hi ha més persones vivint soles, i en altres es comparteixen més els habitatges. Finalment, per no fer una enumeració inacabable, hi ha zones amb un clima habitualment fred i plujós i d'altres en què ni plou ni fa realment fred.

Per tot això, l'uniformisme no és adequat. Potser allà on sempre plou és necessari tancar els bars perquè no són concebibles en un espai exterior. Nogensmenys, on el clima és realment privilegiat, és desproporcionat no permetre prestar servei en terrasses amb taules limitades i degudament separades, perquè aquesta prohibició no ajuda en absolut a combatre la pandèmia. Igual que obligar la població a lluir la mascareta en llocs exteriors no concorreguts. És una cosa tan simbòlica com absurda.

A més, cal no oblidar la premissa inicial. És possible que la situació es prolongui bastant. I no és adequat enfrontar-se a aquesta situació amb l'habitual càlcul de curt termini dels polítics, tantes vegades més pendents d'enquestes d'intenció de vot que de l'interès general, cosa que no acaba d'entendre’s atès que realment no és el millor moment per voler ser governant tant sí com no.

Cal concebre, per tant, una situació sostenible durant anys. I encara que sembli una irresponsabilitat dir-ho ara, no és realista ni viable pensar que la població estarà sense reunir-se ni abraçar els seus familiars o amics en els pròxims dos o més anys, o lluint la mascareta constantment a tot arreu on hi hagi un ésser humà. Òbviament, si un no es reuneix amb ningú i quan ho fa es posa un escafandre, no es contagiarà. Però no és realista pensar que la població en general serà capaç de respectar aquestes normes de conducta per molt que les imposin les autoritats. Proliferaran les reunions clandestines, molt menys controlables, per cert, que l'activitat de bars i restaurants. I el virus es continuarà expandint de manera descontrolada.

En conseqüència, em temo que l'únic possible ara per ara és crear aquesta "nova normalitat", però de manera una mica diferent de com s’ha fet fins al moment present. En primer lloc, cal canviar l'enfocament de les "prohibicions", ja massa reiterades i, si més no, ineficients, pel de l'autoresponsabilitat. La gent ha de saber amb claredat, més que el que contagia –que és encara una mica incert– el que no contagia en absolut o el que molt difícilment contagia, per no caure en la paranoia. També cal no desorientar la gent amb un panorama de normes inabastable i gairebé incomprensible com el que existeix ara. Ni els mateixos juristes sabem ben bé ara mateix, després de l'autèntica nomorrea dels darrers mesos, què és el que es pot fer i el que no. No són, per això, casuals els contrastos en les decisions judicials.

Amb la idea que no intentem erradicar la pandèmia –no podem–, sinó que només intentem que avanci més lentament, i partint de base de determinar el que no contagia o contagia rarament, es podran construir més fàcilment els paràmetres de la nostra vida futura d'una manera suportable i per tant exigible a la població.

Potser així podrem reunir-nos, amb distància, a l'aire lliure en petits grups, i on el clima no ho permeti, en espais tancats amplis i ventilats, o en espais tancats més petits amb mascareta, com en els mitjans de transport. Amb les indicades condicions podran obrir bars i restaurants, o es podran impartir classes presencials a tots els nivells. Podrem passejar pel carrer lliurement, sense mascareta i sense aglomerar-nos. I també podrem decidir tenir contactes més estrets amb unes poques persones del nostre entorn de manera selectiva i responsable. La vida social ha de continuar, amb prudència.

Les autoritats han de facilitar aquests espais, reforçar exponencialment el sistema sanitari i supervisar el compliment de la normativa.