(Br)èxit per a Catalunya i Europa
El vot del Regne Unit per sortir de la Unió Europea (UE) ha obert moltes incògnites, tant internes com a la resta d’Europa. Si bé aquest procés podria allargar-se durant anys, els britànics necessiten planificar el seu futur ara. Alguns d’aquests plans consisteixen a traslladar empreses d’Anglaterra a altres estats membres de la Unió Europea.
El vot del Brexit ha fet sorgir algunes comparacions amb Catalunya. De la mateixa manera que el Regne Unit va decidir trencar amb la UE, el govern de Catalunya -i una majoria justeta del Parlament- vol separar-se d’Espanya (encara que el govern espanyol no vol ni sentir a parlar d’escoltar els ciutadans catalans i/o espanyols). El raonament és similar: el Regne Unit i Catalunya se senten injustament limitats per un govern distant i burocràtic, que està gestionant de manera inequitativa els diners aportats a la UE i Espanya, respectivament. Considerant els resultats del Brexit, és possible que la iniciativa política i ciutadana per la independència de Catalunya premi l’accelerador, amb una aspiració de lideratge i gestió més equilibrats, eficaços i evolucionats en molts nivells.
Les dinàmiques sobiranistes són presents al Regne Unit i Catalunya; tenen, però, objectius ben diferents. Els que volen que Catalunya se separi d’Espanya propugnen que Catalunya segueixi sent membre de la UE. Mentre que la Gran Bretanya vol deixar de formar part de la UE per recuperar aspectes de la seva sobirania, Catalunya creu que pot assolir en un grau més alt la seva sobirania cultural, legal i econòmica independitzant-se d’Espanya i unint-se a una comunitat com la UE. Catalunya té un interès addicional en el procés Brexit: en el referèndum per la independència, la majoria d’Escòcia va votar a favor de continuar al Regne Unit, a partir de promeses de millores que no s’han produït i sota la premissa que es mantindria a la UE. Com a part de les negociacions del Brexit, en les quals intervé com a observador l’amic europarlamentari Terricabras, Escòcia podria recuperar el plantejament de la independència per aspirar a continuar a la UE. Les institucions i la societat civil catalanes haurem d’estar atents als moviments multidireccionals de persones i empreses que es produiran durant aquestes negociacions, abans i després.
Catalunya i Barcelona representen un model interessant tant pels seus diversos estils de vida com per les sinergies de coneixement i comercials, en permanent equilibri entre la tradició i la innovació, en una projecció alhora local i global. Barcelona i el seu radi regional són referents mundials -a més de tenir uns bells paratges i un excel·lent microcosmos mediterrani- per a una altra manera de relacionar-se i fer negocis. I és que, mentre que Espanya intenta sortir de la recessió, Barcelona i Catalunya han desenvolupat un ecosistema empresarial amb un enfocament en empreses de diverses dimensions en què la qualitat de vida i de feina i els seus recursos humans són fonamentals. Les start-ups també s’han desenvolupat en aquest entorn dinàmic i cosmopolita.
Com a bon lloc per a la reubicació, amb accessibilitat oberta, amb capacitat d’acollida d’exposicions, congressos i conferències globals, la ciutat i el seu entorn han atret diversos tipus d’empreses nacionals i multinacionals, així com professionals que van des d’artistes, científics i esportistes fins a empresaris. Els estudiants nacionals i internacionals de les nostres universitats estan ben valorats i es titulen majoritàriament en ciències socials i jurídiques, enginyeria i arquitectura i ciències de la salut. Els incentius financers de la capital catalana inclouen baixos tipus d’interès, preus baixos de lloguer d’oficines i salaris i recursos humans high i low tech competitius en comparació amb els del Regne Unit, París o Frankfurt. Madrid -amb l’inestimable suport del govern central, que va rescatar bancs en lloc de persones sense recuperar els diners i que anuncia que rescatarà nou autopistes de peatge madrilenyes amb els recursos de tots, novament a favor de bancs- segueix obsessionada per atraure grans corporacions bancàries i fons de capital risc dels sectors més especulatius.
Catalunya no només s’esforça per ampliar la seva sobirania sinó que també es preocupa per les inversions globals a la regió. Malgrat les limitacions del govern central, Catalunya segueix oberta a acollir persones que es veuen forçades a abandonar casa seva. Si les conseqüències del Brexit causen un flux de persones i comerç fora de Londres, Catalunya i Barcelona ja són una opció eficaç i sostenible per reubicar les operacions comercials amb un altre estil de fer negoci, basat en el talent, la innovació i un comerç conscient que busca la distribució més equitativa de beneficis. I si Catalunya decideix deixar Espanya, aquestes empreses instal·lades a casa nostra seran les nostres grans aliades per mantenir-nos a Europa. Això seria un èxit per a Catalunya, i també per a Europa.