En dies com avui. L'editorial d'Antoni Bassas
Una furgoneta de la Policia Nacional està aparcada davant la casa on viu Jordi Pujol i la seva dona, a la ronda General Mitre de Barcelona.
La policia està escorcollant el pis de l'expresident Jordi Pujol, on busquen proves contra el seu fill Jordi Pujol i Ferrusola, que temporalment viu amb els pares.
La policia també ha entrat a diversos domicilis i seus d'empreses relacionades amb els fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, en una operació que compta amb 200 agents i 14 escorcolls (12 a Barcelona i 2 a Madrid).
L’acció de la justícia mereix la presumpció d’imparcialitat, de la mateixa manera que els encausats han de gaudir de la presumpció d’innocència. Amb tot, la interferència del govern espanyol és clara –avui els periodistes ho tornaven a saber abans que passés–. I l’acció de la justícia produeix una imatge. La furgoneta de la policia amb la bandera espanyola pintada a la carrosseria aparcada davant la casa de Jordi Pujol és més la imatge del poder de l’Estat en ple exercici que no pas el de l’acció de la justícia amb els ulls embenats.
En paral·lel, a la mateixa hora, es procedeix a obrir als jutjats del Vendrell la caixa forta i els dos maletins del director general d’infraestructures de la Generalitat, dins les investigacions pel presumpte 3% de Convergència.
Aquestes són notícies del dia, normals en qualsevol estat de dret. Però aquestes notícies a Catalunya produeixen soroll, un soroll interessat, destinat a deslegitimar qualsevol iniciativa política a Catalunya tendent a avançar cap un estat propi –a la vista de la falta de resposta política del govern espanyol.
Aquesta és la confusió que no podem acceptar. Una cosa són comportaments constitutius de delicte –o no–, i una altra, una majoria absoluta al Parlament obtinguda legítimament després de cinc anys de presa de consciència de la impossibilitat d’assegurar el benestar dels catalans i el poder polític del seu govern si continuem com fins ara.
Catalunya no té el poder polític, però té política i un cert marge per al joc institucional. Un acord per fer govern és avui més urgent que mai.