Ni rebel·lió, ni sedició ni desordres públics

i Jordi Sànchez
13/07/2018
2 min

President del grup parlamentari de JxCatSi Valle-Inclán fos viu, disfrutaria recreant literàriament tot el que acompanya el nostre processament al Tribunal Suprem. Valle-Inclán és l’autor de referència dels 'esperpentos', retaules literaris dels vicis de la vida social i política espanyola a cavall del XIX i el XX. 'El ruedo ibérico', novel·la de referència de l’esperpent, podria avui tenir una nova aportació a la trilogia amb un relat que podria portar per títol 'Los tribunales supremos'.

Si no fos pels nou mesos que ja fa que estic tancat en presó preventiva, viuria tots aquests episodis dels tribunals espanyols (hi incloc també l’Audiència Nacional) com una curiositat, una variació del segle XXI de l’'Spain is different'. Però lamentablement no ho puc viure així. Són molts els drets conculcats, són diversos els recursos presentats que són al Tribunal Constitucional, pendents de resolució des de fa mesos, i a l’espera que es resolguin queda bloquejat també el nostre accés al Tribunal Europeu de Drets Humans. El temps passa i les portes de la presó segueixen tancades. I el relat de la violència, imprescindible per sostenir la rebel·lió, s’imposa sense convicció. Ni ells se'l creuen, però tant els fa.

Per evitar que siguem diputats, ens mantenen a la presó acusats de rebel·lió i sedició. Qui ens rescabalarà quan caigui de l’acusació la rebel·lió? Qui demanarà responsabilitats al jutge Llarena i la resta del Tribunal Suprem quan el Tribunal Europeu de Drets Humans anul·li tota aquesta causa? Amb quin argument ens jutjaran als qui som a la presó, quan els tribunals europeus hauran impedit que es jutgi per aquests delictes el president Puigdemont i la resta d’exiliats?

No hem trigat gens a veure els dirigents nacionalistes espanyols desbarrar contra Europa, la justícia alemanya, belga, britànica i suïssa, i sol·licitar una revisió de l’espai Schengen. Ells, que ens acusaven de voler sortir d’Europa, han estat els primers a apel·lar al "Santiago y cierra España”.

Avui, gràcies a la justícia alemanya, podem dir més alt i més clar que mai que no hi va haver ni rebel·lió, ni sedició ni tan sols desordres públics. És la mirada d’un tribunal equidistant, objectiu pel que fa als seus interessos, emocionalment no implicat. És la sentència d’un tribunal que, a diferència del magistrat Llarena, no se sent amenaçat, no ha verbalitzat patiment, és a dir, no ha perdut objectivitat.

Ara, més que mai, toca exigir i defensar la nostra llibertat. El Tribunal Suprem no té excuses. La fiscalia té una oportunitat per no allargar el despropòsit viscut fins ara. Ni el despropòsit ni la injustícia. És l’hora d’acabar l’esperpent, d’evitar allargar el dolor i la tensió que provoca la presó preventiva. La decisió dels tribunals alemanys és una oportunitat per fer que la política recuperi centralitat i la judicialització perdi protagonisme.

És el moment de recuperar la nostra llibertat!

Centre Penitenciari de Lledoners, 13 de juliol del 2018

stats