Mèxic necessita un canvi de rumb
El malestar polític i econòmic a Mèxic podria anar de mal en pitjor en els pròxims mesos. L'economia mexicana s'ha anat estancant des de finals de l'any passat. La crisi de migració desfermada pel president nord-americà, Donald Trump és humiliant i està exercint una gran pressió sobre els recursos del país. I sembla cada vegada menys probable que el Congrés dels Estats Units aprovi el tractat entre Mèxic, els Estats Units i el Canadà (USMCA, en les sigles en anglès) –destinat a reemplaçar al Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA, en les sigles en anglès)– abans de les eleccions presidencials als EUA el 2020.
Davant d'aquesta escalada de problemes, el govern mexicà, encapçalat pel president Andrés Manuel López Obrador, hauria de canviar d'estratègia dràsticament. En particular, hauria d'abandonar la seva retòrica d'esquerra i la seva grandiloqüència interna, i deixar de doblegar-se de manera indigna davant Trump en matèria de migració i patrulles frontereres.
Mèxic està fent la feina bruta de Trump en l'àrea d'immigració en dos sentits. D'una banda, unes 58.000 persones a la recerca d'asil, principalment provinents de l'Amèrica Central, estan atrapades avui al costat sud de la frontera entre els EUA i Mèxic. Moltes hi són com a resultat de l'acord Remain in Mexico de novembre de 2018, assolit entre l'administració Trump i el nou govern de López Obrador, segons el qual els centreamericans que arribin als Estats Units a la recerca d'asil seran enviats de tornada a Mèxic a l'espera de la seva audiència davant un funcionari nord-americà. Aquestes persones són ubicades en refugis en condicions abominables, o dormen als carrers d'alguna de les ciutats més violentes del món. Han esperat diversos mesos o fins i tot un any per a una audiència, però la seva espera probablement serà infinita.
D'altra banda, Mèxic ha desplegat més de 20.000 tropes al llarg de les fronteres sud i nord des de començaments de juny, quan va acordar prendre més mesures per frenar l'onada de persones a la recerca d'asil. La quantitat de migrants que arriben als Estats Units i sol·liciten asil ha caigut des de llavors fins a un 35%. Però el cost per a Mèxic és gran i va en augment, sobretot en termes de violacions dels drets humans. Des del juny, les autoritats, principalment militars, han fet batudes en hotels, autobusos i refugis a tot el país. Sol·liciten documents d'identitat que no són obligatoris a Mèxic i duen a terme una categorització racial flagrant. Qualsevol que 'sembli' hondureny és arrestat. I, per primera vegada, tropes mexicanes a la frontera nord intenten impedir que els migrants creuin sense papers als Estats Units.
El govern mexicà va acceptar introduir aquestes mesures addicionals només després que Trump amenacés al maig amb aplicar aranzels a totes les importacions de Mèxic, inicialment a una taxa del 5%, que augmentaria al 25% a l'octubre. I l'últim que necessitava López Obrador eren problemes econòmics addicionals: els seus programes socials i els seus projectes d'infraestructures ja estaven en perill, en part com a resultat de la inexperiència i la incompetència dels funcionaris, però també per la reducció dels ingressos pressupostaris.
Fer la feina bruta de Trump ha perjudicat Mèxic. Utilitzar l'exèrcit per frenar la immigració provinent de l'Amèrica Central, Cuba, Haití i, en algunes ocasions, l'Àfrica pot reduir per un temps el flux de persones cap al nord, però contribueix a una escalada de la violència fronteres endins. Les xifres més recents d'homicidis intencionats mostren que la violència continua augmentant a tot Mèxic. L'exèrcit no dona l'abast. I una economia estancada implica que el govern té menys diners per gastar en seguretat i control migratori.
López Obrador no té gaires opcions. Deixar de complir les ordres de Trump en matèria d'immigració sens dubte faria enfadar el president dels EUA. Però també posaria el president mexicà en una bona posició davant els demòcrates nord-americans, que s'oposen a les polítiques frontereres de Trump. I si bé la política antiimmigrants del govern mexicà és popular entre la població, cada vegada entela més la imatge del país a l'exterior.
Mèxic està practicant una política migratòria insostenible, però López Obrador ha promès mantenir-la indefinidament; i el país ha de fer front a una desacceleració econòmica amb el risc afegit d'una recessió nord-americana, i depèn d'un acord comercial vital que és als llimbs. La millor solució –o la menys dolenta– és un canvi radical de rumb. Un canvi permetria al president mexicà començar a complir amb la seva promesa de reduir la violència a Mèxic, en lloc d'atiar les autoritats a colpejar hondurenys i guatemalencs. Podria començar a restaurar el creixement econòmic com a mínim als nivells dels últims 25 anys. Podria, en part, implementar els seus programes socials ben intencionats, encara desencertats. I podria llançar els seus ambiciosos, encara que una mica extravagants, projectes d'infraestructures.
Copyright Project Syndicate
