Humanitats: ni catastrofisme ni proteccionisme
Estan en crisi les humanitats? Per què la democràcia necessita les humanitats? ¿Són encara portadores d'un criteri vàlid per fer-nos càrrec del valor del que és humà? ¿És necessari l'apropament i el treball integrat entre ciència, tècnica i humanitats? ¿Com podem facilitar i promoure el gaudi intel·lectual de les disciplines humanístiques en un món altament tecnificat i utilitarista? ¿Són les humanitats les que estan en crisi, o són més aviat els sistemes educatius?
Aquestes i altres qüestions són certament recurrents al llarg dels anys, també en el nostre present altament tecnocientífic. La pregunta crucial és si es pot oblidar i fins i tot abandonar, en aquesta societat avançada, l'arrel històrica, el nervi dialèctic, l'ambició vitalista i democràtica que s'associen des de sempre a les humanitats. De fet, el debat sobre el paper i la presència que haurien de tenir les humanitats en els sistemes educatius desemboca sovint en dues posicions que s'alimenten mútuament: la visió catastrofista i el proteccionisme. En aquest sentit, o bé assenyalen "el que s'està perdent" i alerten de les seves conseqüències ètiques, polítiques, socials i culturals, o bé proposen diverses mesures per "conservar i preservar" l'espai institucional i acadèmic del que tradicionalment, des la divisió epistemològica dels sabers, hem entès com a humanitats.
El debat no es duu a terme en un espai atemporal, sinó en una nova època dins la qual ja estem de ple: canvis tecnològics i científics, reptes climàtics i ambientals, món global i postcolonial molt fragmentat i desigual. No són canvis ni sectorials ni incrementals. Són transformacions profundes que afecten el sentit mateix del que entenem per humà en relació amb la societat –o les societats– i la vida del conjunt del planeta. En aquest context, les humanitats no són un conjunt de disciplines que cal preservar o conservar, sinó un conjunt d'activitats (també utilitàries i aplicables) que cal fer créixer amb la recerca pertinent, amb els objectius i models necessaris i adequats als nous reptes; entenent, per tant, que són imprescindibles perquè d'elles en depèn la capacitat d'elaborar el sentit i el valor de l'experiència humana, i de fer-ho des del compromís amb la dignitat, la igualtat i la reciprocitat d'aquests valors.
Des d'aquest enfocament propositiu i atenent al nostre present i als reptes de futur, des del conjunt de les universitats públiques catalanes estem desenvolupant un treball de diagnòstic, de debat i de propostes que abordi la problemàtica de la percepció, la transmissió i l’aplicació de les humanitats. Ho volem fer a partir d’un enfocament basat en les problemàtiques i reptes de la societat actual, no pas mitjançant el clàssic enfocament disciplinari de les diverses àrees acadèmiques. Al mateix temps, aspirem a un diàleg franc i fructífer entre tecnologia, ciència i humanitats, pel bé de la formació integral del ciutadans i per atendre amb les millors eines d’integració dels sabers les problemàtiques i realitats humanes als inicis del segle XXI.
Des d'aquesta perspectiva, hem posat en marxa dos projectes ambiciosos. D’una banda, mitjançant la Xarxa Global d’Universitats per a la Innovació-GUNi (que agrupa més de 230 institucions de 80 països), estem elaborant un informe mundial sobre el futur de les humanitats a l’educació superior i les sinergies entre ciència, tecnologia i humanitats, que es presentarà públicament al desembre al CaixaForum de Barcelona. Comptarem amb l’aportació de prop de 70 autors d’arreu del món, amb la coordinació d’un consell assessor internacional i dels professors Marina Garcés, David Bueno i Josep Casanovas, provinents d’àrees diverses però certament complementàries. D’altra banda, hem iniciat un Cicle de Conferències al Palau Macaya, que s’allargarà fins al gener de l’any 2020, titulat ‘Sentit i valor de les humanitats al segle XXI’, a partir de la col·laboració entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques i la Fundació La Caixa. La direcció científica del cicle va a càrrec del professor Joan Manuel del Pozo, i vol promoure l’intercanvi d’idees (i de propostes) sobre els reptes que la societat ha d’afrontar al segle XXI i el paper que tenen les humanitats en aquests desafiaments, amb un èmfasi destacat en els sistemes educatius i les seves diverses etapes. Dues iniciatives de llarg recorregut que pretenen, finalment, abordar els reptes dels sistemes educatius i el futur de les humanitats pel bé del progrés de les societats. Amb rigor i valentia, sense catastrofisme ni proteccionisme.
