Per un nou impuls a les escoles bressol

El curs està començant aquests dies a les 1.709 escoles bressol catalanes, el 60% de les quals d’iniciativa pública. La petita infància, per primer cop, s’apropa al que serà el seu segon marc de referència després de la llar familiar.

La riquesa d’estímuls, de relacions, l’obertura que suposa “sortir de casa”, afavorirà el desenvolupament en totes les dimensions de l’infant. No es tracta només d’atendre’l mentre les famílies no tenen cap altra alternativa perquè treballen, sinó de desenvolupar el potencial que com a persona té. Els primers anys de vida, el període de 0 a 3 anys, són els de màxima plasticitat neuronal, quan els aprenentatges d’hàbits, de relació social i de vivència dels afectes són determinants per a tota la vida. La necessària homogeneïtat de l’aula permet compensar àrees pobrament estimulades per desconeixement o falta d’iniciativa dels pares. Durant l’etapa de l’escola bressol el cervell abasta aproximadament els dos terços de la mida definitiva, i evoluciona a un ritme molt més accelerat de com ho farà posteriorment. És per això que en aquest període la riquesa del desenvolupament emocional, socialitzador i moral amb l’establiment de límits necessaris per a la convivència en comunitat és clau i d’un impacte profund.

La funció de l’escola bressol supera en molt el que es podria deduir de l’accepció de guarderia amb què se la coneixia tradicionalment. Alhora és un element més per afavorir la igualtat d’oportunitats entre els infants. És obvi, tot i que com a pares i mares ningú es forma, que hi ha famílies amb més recursos personals i culturals en què els estímuls són més fàcils i els infants disposen de referències positives en l’entorn immediat. Precisament per a aquells que no tenen aquests models l’escola bressol esdevé un marc fonamental per afavorir la igualtat d’oportunitats tot desvetllant les capacitats de l’infant. La pobresa d’estímuls, la falta d’hàbits, marca el desenvolupament posterior i fonamenta de forma insuficient, encara que no ho percebem, el creixement harmònic en etapes posteriors.

Les escoles bressol també suposen una igualtat d’oportunitats en la mesura que faciliten que les parelles puguin tenir fills, independentment de la seva situació socioeconòmica, així com que les dones puguin reincorporar-se al mercat laboral després de la baixa per maternitat.

D’aquesta rellevància que donem a l’educació en la petita infància es deriva la necessitat d’una xarxa suficient d’escoles. La crisi econòmica va cercenar un pla d’expansió d’escoles bressol de titularitat municipal que donava resposta a una demanda social creixent i que, en algun cas, agafava el relleu a petites iniciatives que, si més no en l’equipament, resulten un recurs massa pobre. A la falta de recursos públics s’hi va afegir el fre a la iniciativa social que havia començat a adaptar aules i espais en escoles concertades per als infants de 0 a 3 anys. Tant ajuntaments com escoles concertades van veure primer reduir-se i després desaparèixer les subvencions de la Generalitat de Catalunya per al seu funcionament, en algun cas mantingudes per les diputacions. La impossible previsió de la natalitat, sumada al fet que l’escolarització no sigui obligatòria en aquest període, fa que si les famílies no tenen feina no puguin recórrer a aquests centres educatius per falta de recursos i fa inestable la sostenibilitat econòmica de les escoles bressol. D’aquí la importància dels recursos públics perquè es mantinguin els projectes, perquè hi hagi una oferta veritablement universal no condicionada de manera significativa a les aportacions econòmiques familiars i per bastir un mínim suficient d’escoles per poder atendre dignament la població de 0 a 3 anys.

En tractar-se d’un període d’escolarització no obligatòria, no es disposa d’estadístiques fiables respecte al percentatge d’infants matriculats sobre el total de la població, que avui són pràcticament uns 300.000, segons l’Idescat. És obvi, però, que no s’abasta ni el 50% de la població d’aquesta franja d’edat, tot i que la distribució d’edats és sempre desigual, en favor dels més grans de l’interval. Convé, doncs, no deixar de recordar a les administracions públiques i en especial al Govern que quan sigui possible caldrà recuperar l’esforç econòmic en aquest àmbit. De la consciència que tenim de la importància de l’educació els primers anys de la vida es deriva el compromís de la Fundació Pere Tarrés en l’acció educativa que duu a terme a les escoles bressol.