A colònies i casals l'estiu és diferent!

El lema que encapçala aquestes línies es va utilitzar durant força anys per difondre la campanya de vacances de la nostra entitat. I, un cop més, serà ben vigent una vegada clarificats els criteris sanitaris que condicionaran les properes activitats de vacances marcades per aquesta pandèmia. El Govern ha volgut comptar amb les entitats i agents del sector per definir pautes d’actuació. Se’ns ha demanat destinar força temps a un procés complex basat en requisits sanitaris, i no tant educatius, i en el qual cada nou BOE, molt allunyat de la realitat catalana, ho condicionava tot altre cop. Actualment, estem a l’espera d’una versió definitiva avalada per Protecció Civil i pel Procicat. En tot cas fins ara constatem que existeix la voluntat d’establir mesures més apropades a la realitat. Certament, la remor mediàtica provocada pels condicionants sobre les activitats de vacances no ha ajudat a generar la confiança necessària en les famílies. El món de l’educació en el lleure, en especial els joves monitors i monitores, desitjaríem ser notícia pel treball positiu que portem a terme, en lloc de per l’excepció de l’incident o els riscos que hi pot haver en les activitats educatives que organitzem.

La nostra societat viu en una pandèmia que òbviament condiciona criteris higiènics per evitar-ne l’extensió. Però aquests criteris han de ser proporcionals al risc i també realistes. Cal evitar arribar a aquesta situació tan llatina de crear una norma estricta que després no és respectada. El risc zero no existeix, les famílies, en deixar els fills a peu de l’autocar, patim, tot i saber el molt que els aportaran les colònies o campaments. Només una dada per situar-nos respecte a la realitat: al país europeu que potser ha tractat amb menys rigor el coronavirus, la Gran Bretanya –que té 65 milions d’habitants i és on hi ha hagut el nombre més elevat de víctimes–, han mort dos nens menors de 15 anys i 26 persones de menys de 25 anys. Tots amb patologies prèvies. Són xifres inferiors a les defuncions per accident en un període semblant de vida ordinària. Estem convençuts que convé minimitzar el risc, establir controls sanitaris previs, disposar de mesures higièniques raonables, formar els educadors i acceptar que hi pot haver més risc quan anem al parc després que acabi el casal d’estiu que durant aquesta activitat.

Consolidada la prevenció necessària, hem de promoure amb força l’opció per l’educació en el lleure. L’educació en el lleure, les colònies i casals, han estat sempre un tret diferencial a Catalunya. Formen part de la nostra quotidianitat i estan molt més esteses que en altres lloc de la geografia espanyola o europea. Les entitats de lleure a Catalunya estan formades, preparades, són sòlides i responsables. El lleure és un tresor del nostre país, contribuïm amb confiança a fer que aquest estiu continuïn acompanyant els nostres fills i filles com ho han fet des de fa generacions a Catalunya. Cal valorar el testimoni dels monitors que acompanyen en el creixement als nostres fills, prenguem consciència del rol preventiu que en general exerceix el lleure educatiu i l'oportunitat per identificar carències, dèficits i problemàtiques que pot suposar una activitat de vacances. I sumem-hi el valor ressocialitzador extraordinari d’una colònia o casal, la recuperació i incorporació de nous hàbits, també preventius per a la salut, i l’assumpció de competències en un sentit ampli. El rigor i la bona feina dels sanitaris l’hem de confiar ara als monitors i monitores, als voluntaris i professionals del lleure educatiu.

I si així ho valoren les nostres institucions, confiem que ajudaran a fer-ho possible amb un suport econòmic relativament mínim però que compensi la infraocupació de les instal·lacions per conservar les distàncies, el necessari increment de mitjans per a la neteja i, sobretot, la necessitat de becar els infants de famílies en situació de vulnerabilitat, els que més ho necessiten. Una societat que valora l’aportació de l’educació en el lleure ha de trobar els mitjans per donar-hi suport enmig d’una crisi tan profunda com l’actual.

El Govern ha de donar suport econòmic a un sector precari, format per persones amb gran vocació, algunes d’elles prou valentes per haver bastit cases de colònies i que, en un context laboral complex en molts casos, s’hi han professionalitzat de forma precària. Només des d’aquest pacte, que comença per les famílies que creuen en el lleure educatiu, per la generositat de monitores i monitors, pel rol de les entitats que ho fan possible i per la complicitat del nostre Govern, podrem tornar a afirmar que a colònies i casals l’estiu és diferent!