Res no ha sortit com s’esperava
1. Artur Mas. “Res no va sortir com esperava”. Aquesta frase d’Artur Mas en una entrevista a La Vanguardia pot servir per encapçalar una crònica del que han estat aquests deu anys turbulents de la política catalana. “Hi va haver errors de percepció i variables impossibles”, diu. La majoria absoluta de la dreta espanyola el va dur a convocar eleccions el 2012 per molt que alguns li advertissin que després d’un any i mig de retallades era impossible que el partit genuí de les classes mitjanes catalanes no fos castigat. I ni el cop de porta de Rajoy quan li va demanar un pacte fiscal, ni el viatge a Ítaca i altres exaltacions de les pulsions sobiranistes varen poder evitar la pèrdua de 12 escons i, en conseqüència, del lideratge del que venia després, cosa que el va obligar a compartir espai amb les diverses, i no sempre amigues, sensibilitats de l’independentisme. I es varen succeir els entrebancs fins que va haver de sortir per la porta del darrere a les eleccions del 2016, sota la pressió de la CUP, i deixar pas a Puigdemont per no convocar uns comicis que s’havien posat de cara per a Esquerra. Mas diu que se sent corresponsable del que va passar fins a l’1 d’Octubre però que després “hauria fet les coses d’una altra manera”. El procés que ell havia engegat estava fora de control.
2. 14-F. Tres anys després, amb la complicació afegida d'una altra variable inesperada –la pandèmia–, estem en vigílies d'unes eleccions a les quals ningú sembla capaç de donar una perspectiva, un horitzó polític que permeti sortir de tres anys de repressió i de reiteració de faules que la realitat desmenteix –des del suport d’Europa fins a la capacitat de confrontació democràtica dels catalans–. De manera que ens encaminem imparablement a unes eleccions dominades per miserables pugnes de veïnatge, sense voler assumir la realitat més elemental: que la independència no està a l’ordre del dia.
Què està en joc el 14-F? Si arriba primer Esquerra o JxCat. Si guanya Esquerra s’obre una mica el joc, hi pot haver més d’una opció de coalició de govern, i Junts entrarà en un període de descomposició i redefinició. Les primàries per acompanyar Puigdemont i Laura Borràs han confirmat una deriva cap el neoliberalisme que fa difícil entendre que Jordi Sànchez i altres puguin seguir en la partida. Si Junts perd el comandament tindrà fugues arreu. Davant la previsible caiguda de la participació, serà determinant la part de l’electorat de cadascú que es quedi a casa.
El problema de les batalles polítiques en temps de frustració és que surt el pitjor de cada família ideològica i ja fa un temps que està despertant la quota feixistitzant i xenòfoba que tot nacionalisme genera. Sentir els anatemes d’algunes veus independentistes comença a fer fàstic.
En el cantó contrari a la independència, a la dreta, no hi ha altre projecte que la repressió i l’exaltació patriòtica, amb Ciutadans en caiguda lliure i Vox i el PP disputant-se el títol de campió de la insolència. De manera que no tenen res més a oferir que la promesa de no fer ni un sol gest de reconciliació, ni una sola concessió als condemnats o perseguits per la justícia, tancant així tota via política.
El PSC necessitaria ser capaç d’exhibir un projecte de país una mica més enllà del tòpic del federalisme, en què porten anys enganxats. Van ser capaços de pensar Barcelona i sobre ella i el municipalisme es va construir el bipartidisme dels 80, però pensar Catalunya en temps de sobiranisme és més complicat. Tanmateix, la tensa situació espanyola, amb una dreta en guerra oberta contra el “socialcomunisme”, posa a prova el PSOE, que podria donar una empenta als socialistes catalans si optés per la distensió. Els indults poden marcar la política espanyola del pròxim any. En fi, els comuns volen i dolen, però no han aconseguit fins ara fer del seu model de Barcelona una plataforma com ho va ser per als socialistes.
A tots els queden molts deures per fer i viuen massa dels tòpics i de les inèrcies. No veig ara mateix qui pot arribar al 14-F en condicions de canviar l'encallada dinàmica actual.
