Jové i Salvadó, pols contra Sánchez

El processament de Josep M. Jové i Lluís Salvadó per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i la imposició de fiances astronòmiques contra ells (2.889.000 euros per a Jové, 1.635.000 euros per a Salvadó), és una declaració d’hostilitats del tot exagerada, que mostra una certa desesperació i també que la Fiscalia i la magistratura han abandonat cap camí que no sigui el de la venjança política. ¿Declaració d’hostilitats contra qui? Contra l’independentisme català per una banda, contra el govern d’Espanya per l’altra, i contra el diàleg entre aquestes dues parts.

Existeix una part substantiva del món judicial espanyol (que tindria la seva màxima representació en el president en funcions del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes) que viu com una veritable calamitat per a Espanya un govern del PSOE que ells entenen segrestat pels mals espanyols d’Unides Podem (i, per extensió, pels independentistes d’Esquerra Republicana). Per a ells aquest és un govern traïdor que ha de ser tombat per poder continuar en una confrontació que ells pensen que algun dia els ha de dur a una victòria definitiva (el mateix tipus de victòria que aquest cap de setmana també hem vist que somia, en sentit oposat, la part de l’independentisme que lidera Puigdemont). Per a ells, l’aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari als presos polítics, que els permet sortir de la presó durant sis hores de tres dies de la setmana per fer feina o per tenir cura de familiars, és un privilegi que no s’hauria de consentir a uns colpistes que no han mostrat penediment pels seus crims. Així ho va donar a entendre (en un to d’una cordial agrura), la setmana passada al Parlament, el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres.

Mentre vosaltres continueu negociant privilegis amb els independentistes a la taula del xantatge, nosaltres ens venjarem damunt d’aquests Jové i Salvadó, sembla que diguin des del TSJC. En aquest sentit, crida l’atenció que a aquests dos ex alts càrrecs de l’equip d’Oriol Junqueras no se’ls acusa ja ni de rebel·lió ni de sedició, sinó de “participació activa en la preparació del referèndum” de l’1-O, amb activitats d’una gravetat tan monstruosa com “buscar locals per instal·lar-hi els col·legis electorals”. Com que havíem entès que convocar un referèndum, ni que es tracti d’un referèndum sense validesa legal, no és cap delicte, costa d’entendre que ho hagi de ser el fet de participar en la seva preparació. En tot cas, es tracta d’acusacions que tornen a suggerir que estan disposats a aferrar-se a qualsevol cosa per aprofundir en el que hem convingut a anomenar judicialització de la política. Volen el cap de Salvadó i de Jové, però sobretot volen destruir la taula de diàleg en què Jové havia segut tot just dos dies abans com a membre de la delegació catalana. I, amb ella, un govern que consideren il·legítim i traïdor a Espanya. La justícia espanyola planteja un pols contra el president d’Espanya a través de dos ostatges més.