Un jugador diferent fora del Barça

BarcelonaAquest divendres al vespre al Volksparkstadion d’Hamburg, Frenkie de Jong demanarà totes les pilotes per comandar el mig del camp dels Països Baixos (20.45 h, Cuatro) en el partit contra Alemanya de la fase de classificació per a l’Eurocopa 2020. Ho farà alliberat, sentint-se el líder de l’equip, l’executor principal del plantejament del tècnic Ronald Koeman. Des de la pantalla, l’aficionat del Barça hi reconeixerà el migcampista que potser va veure a trossos en l’últim any a l’Ajax i que no és qui ha anat descobrint, de moment, amb la samarreta del Barça. El 21 blaugrana és, ara per ara, un jugador tímid, que no participa amb prou continuïtat en el joc i que, relegat a un rol pròxim a la banda, està sent víctima d’aquest inici de curs tan irregular de l’equip de Valverde.

Quan avui salti a la gespa vestit d’ oranje i es deixi anar com no ha pogut fer en les tres primeres jornades de Lliga, reobrirà -sense saber-ho- la vella teoria del Camp Nou: els nouvinguts han de superar una mena de període de proves per adaptar-se a la manera de fer del Barça. Al software particular, fent servir l’analogia de Cesc Fàbregas. Sempre s’ha cregut que això només té a veure amb la particularitat de l’estil de joc del club -un estil al qual t’obliga l’escut i, sovint, també el plantejament d’un rival que tendeix a cedir la iniciativa-, però també a tot el que implica ser jugador del Barça. Sobretot en aquesta època d’èxits i exposició mediàtica.

Són dificultats que per a Iniesta eren una “exigència que va fer-se impossible de suportar” i que a jugadors com André Gomes o Coutinho els ha impedit desplegar el seu futbol amb naturalitat i relaxació emocional. Vestir la samarreta del Barça tensiona pel pes de l’entitat i garrota per la jerarquia que conserva la generació més triomfadora de l’entitat. Que jugadors com Alexis Sánchez, Malcom, Digne o Alcácer no trobessin un lloc a l’equip no s’explica pel nivell futbolístic, perquè l’han pogut demostrar sobradament fora del Barça. Té més a veure amb l’equilibri complicat d’haver de seguir destacant com quan et van fitxar, havent d’assumir que no ets el líder. És tàctica i és gestió d’egos.

Els que coneixen De Jong confien que té prou maduresa, personalitat i talent per mutar a les noves necessitats que se li reclamen al Barça. “Està jugant en una posició més avançada que a l’Ajax o quan juga amb Holanda i s’ha d’adaptar”, deia Ronald Koeman dimecres. “Busquets ha jugat tota la vida al mig del camp i a ell li toca ser pacient. És un procés, haurà de canviar”, afegia.

Excepte en el debut davant l’Athletic, quan va jugar de migcentre -sol en la primera part i amb Rakitic en la segona-, De Jong s’ha vist desplaçat a l’interior contra el Betis i l’Osasuna. Ha tingut problemes per tocar la pilota com està acostumat a fer-ho i ha passat d’una mitjana de més de 80 passades per partit a poc més de 65. Juga més sobre segur (té més precisió) i filtra menys assistències. Òbviament, tres partits són poc volum per fer comparacions justes, però manifesten una tendència que altera el rol de De Jong, acostumat a ser el cervell de tot el que passa al seu voltant.

Rakitic, competència i mirall

Aquesta transformació ja la va viure Ivan Rakitic, amb qui ara es repartirà minuts De Jong. El croat s’havia destapat com un jugador d’instint golejador, d’ànima de mitjapunta, al Sevilla. A Croàcia ha estat tenint, juntament amb Modric, el pes ofensiu de la selecció, amb molta intervenció i responsabilitat d’àrea a àrea. Al Barça, en canvi, ha hagut de limitar-se a cobrir els espais que no ocupaven els altres. Per a Luis Enrique va ser el guardaespatlles ideal per als últims cops de cua de la societat Alves-Messi i per a Valverde han sigut les cames que han equilibrat l’equip.

Sobta més ara amb De Jong perquè ve d’un club veí com l’Ajax, però no és res nou. El migcentre que funcionava a l’Argentina i al Liverpool, Javier Mascherano, va haver de mutar a central per encaixar al Barça i el golejador David Villa va reaprendre a fer d’extrem esquerre per ser part del trident. Serà el rol d’auxiliar dels altres atacants el que segurament haurà d’acceptar ara Antoine Griezmann, mentre encara manin els gols de Luis Suárez i Messi. En canvi, a la França de Deschamps, com ho era a l’Atlètic de Simeone, és cap de files, i més si no hi ha Mbappé.