Luis Suárez diu adeu mossegant-se la llengua
L’uruguaià fa un esforç per no polemitzar en el dia del seu comiat
BarcelonaPassional igual que quan juga, Luis Suárez es va desfer mentre pronunciava les primeres paraules del seu últim dia al Barça, el de la seva roda de premsa de comiat. Entre llàgrimes i amb la veu trencada, l’uruguaià es va esforçar per ajuntar frases amb sentit. “No tinc res preparat”, va argumentar al principi de la seva intervenció. Un cop refet, i abans de respondre les preguntes dels periodistes i de veure un vídeo sobre la seva etapa com a blaugrana, plena de títols (13) i de gols (198), va recordar que el 2014 el club va apostar per ell en un moment complicat: “El Barça sabia en quines condicions arribava perquè havia comès un error”, va dir en referència a la mossegada que va donar a Giorgio Chiellini al Mundial del Brasil, un gest impropi que li va costar una dura sanció de la FIFA.
Sense aquell perdó de Bartomeu, Zubizarreta i Luis Enrique, no hauria desembarcat al Camp Nou per marcar una època. I sense el càstig exemplar que va rebre per una agressió reincident, potser hauria tornat a lamentar el seu temperament. Suárez, sis temporades després, ha après a mossegar-se la llengua davant les frustracions, o com a mínim a esforçar-s’hi molt. Amb aquesta actitud va afrontar la compareixença que va oferir ahir a l’estadi, en què havia de passar revista a una etapa brillant que alhora es tanca en contra de la seva voluntat. No marxa del Barça quan vol (com Puyol, Xavi, Iniesta o Mascherano) sinó quan l’hi han demanat des de dalt després d’una derrota inadmissible a Lisboa (2-8). Per això té mèrit el seu exercici de contenció verbal per intentar explicar com s’ha sentit les últimes setmanes, des que va rebre la trucada de Koeman fins que va arribar a un acord per enrolar-se a l’Atlètic de Madrid de Simeone.
“Se’n va un jugador, però sobretot un ésser humà”, va subratllar Luisito, superat per l’emoció que li suposa haver de posar punt final a un cicle esportiu i personal. L’uruguaià va admetre sense retrets que abandona l’entitat a contracor, però no va poder deixar d’implicar més actors en el seu missatge clau: “Un jugador ha d’acceptar que ha de marxar quan l’hi demana un club, de la mateixa manera que un club ha d’acceptar quan un jugador li demana marxar”. És a dir, Suárez encaixa que Koeman no el vulgui al seu projecte, però alhora defensa la voluntat de Leo Messi, que s’ha quedat al Barça quan ell volia anar-se’n.
La seva societat amb l’argentí se separarà després de sis anys aglutinant la majoria dels gols del Barça. “S’ha dit que jo li feia mal al Leo. Ha sigut un mes de bojos en què s’han inventat i filtrat coses indignes que no són certes. I la veritat és que sempre hem intentat ajudar l’equip. Per això intento marxar orgullós”, va explicar el ja exdavanter blaugrana, molest pels recels que ha provocat la seva ascendència sobre Messi i centrat, com dèiem, en destacar els gols, els títols i els bons moments que ha celebrat i viscut com a culer.
Suárez va explicar que després del desastre de Lisboa s’imaginava que el Barça el comminaria a sortir (abans que Koeman el telefonés per comunicar-li) i que, quan això va passar, va rebre “molts oferiments” d’equips que el volien fitxar. De tots ells ha escollit l’Atlètic de Madrid, que el presentarà en els pròxims dies. L’atacant creu que el conjunt del Cholo Simeone li donarà l’oportunitat de “competir cara a cara amb Barça i Madrid” i de demostrar que encara té corda. “Em sento capacitat per seguir jugant a la Lliga”, va reblar.
Ara caldrà veure com s’adapta al sistema de joc matalasser i com li respon el físic després de tants anys jugant a tenir la pilota més que no pas a perseguir-la. Perquè Suárez ve d’una lesió al genoll i de disputar tots els minuts, fins i tot en dies en què no estava al 100%. “He arribat a jugar amb molèsties. I m’ho valoro, no m’ho retrec”, va comentar l’ex del Liverpool quan li van preguntar si feia autocrítica sobre els seus últims anys al Barça. Simeone ja es pot calçar: recluta un irreductible. Amansit amb els anys i els cops, sí, però irreductible.
Bartomeu va aguantar el tipus
Suárez ha patit intensament el serial sobre la seva marxa, però Bartomeu, present en l’acte d’ahir, també. No ha sigut una negociació senzilla per a ningú. Ara bé, el president està més acostumat que el jugador a fer bona cara en moments de crisi. Per això li va costar poc dedicar-li unes paraules amables en el seu adeu: “El Luis forma part de la llegenda del Barça. El seu caràcter i el seu esperit ens han ajudat molt. Ens agradaria organitzar-li un partit d’homenatge, amb públic”. Aquest comiat a l’estadi haurà d’esperar a una bona evolució de la pandèmia del covid-19. Abans, Bartomeu, que ahir tot just es retrobava amb la plantilla al complet per primer cop des de Lisboa, té assumptes molt més urgents per resoldre.