Els jugadors del Barça pressionen: "Arribarem a un acord quan poseu la data de les eleccions"

BarcelonaEl Barça enceta una altra setmana clau als despatxos, en aquest cas per assegurar la viabilitat econòmica de la institució a curt termini. La caiguda en picat dels ingressos a causa de la pandèmia de covid-19, sumada a la gestió millorable dels recursos per part de la junta de Josep Maria Bartomeu, ja fora del timó, va comportar a principis d’octubre, just coincidint amb el tancament del mercat estival de fitxatges, l’obertura d’un procés col·lectiu per redefinir els salaris de tots els treballadors del club, des dels jugadors del primer equip de futbol fins als empleats del museu.

Quan encara governava, la directiva de Bartomeu va activar la via ordinària de l’Estatut dels Treballadors per forçar una “adequació de sous” sobretot adreçada a la plantilla que dirigeix Ronald Koeman, que suposa més del 70% del pressupost anual del Barça. Aquesta estratègia va molestar els futbolistes, que dies més tard van aconseguir una taula a part de la resta de treballadors per intentar adequar els seus contractes de la manera més justa. No obstant això, els terminis legals no s’han modificat i, amb la normativa a la mà, l’acord entre les parts s’ha de rubricar abans d’aquest dijous, quan haurà passat un mes de la carta inicial de Bartomeu en què informava de les mesures i dues setmanes des de la constitució de la taula de negociació. Si finalment no hi ha entesa, el club podria aplicar la rebaixa salarial de forma unilateral, fet que podria acabar als tribunals.

Arribar a aquest punt, però, és menys probable després de l’adeu del president. Fonts del procés consultades per l’ARA coincideixen que la renúncia de la junta ha millorat el clima entre els treballadors, els futbolistes i els representants escollits pel club –dos advocats laboralistes i la cap de recursos humans–. Amb tot, aquest bon ambient no és suficient per assolir el pacte. “L’acomiadament de Jaume Masferrer [mà dreta de Bartomeu], que tenia un dels salaris executius més alts, també és un gest de cara a l’acord, però a efectes pràctics no serveix per a res”, asseguren en aquest sentit des de la part dels jugadors, representada per quatre advocats que aporten els seus agents i dos juristes que de part de l’AFE (Asociación de Futbolistas Españoles).

Aquesta postura aigualeix les intencions de la gestora, que s’ha marcat com a primer objectiu del seu govern interí arribar als 190 milions d’euros d’estalvi de sous per a aquesta temporada: és a dir, complir l’encàrrec que l’expresident va deixar dimarts passat en el seu discurs de comiat. Els futbolistes, inclòs Messi -que és el que cobra més-, s’avenen a col·laborar pel bé del club, però tenen realitats contractuals complexes i dispars. Per això adverteixen, a través dels seus representats, que difícilment podran tancar un acord abans de dijous. “Ens vam incorporar més tard a la taula de negociació”, justifiquen. Així, esperen que en aquest cas l’entitat accepti una pròrroga de bona fe per seguir parlant.

Piqué, 10 milions diferits

Però més enllà del pretext del temps, que és cert –van caldre tres burofaxs perquè el club acceptés constituir una taula negociadora a banda–, la dificultat per trobar solucions per als jugadors està relacionada amb dos altres factors. Un és, segons apunten fonts coneixedores de les converses, “la manca de concreció pel que fa a les garanties de cobrament dels diners que els jugadors haurien de recuperar després de la pandèmia”. Els representants del vestidor troben a faltar propostes més ajustades i que tinguin en compte la posició de cada jugador en l’escala salarial, la seva projecció de futur i els anys de contracte que té signats, entre altres variables. “No és el mateix un veterà com Busquets o Jordi Alba que Aleñá o Júnior”, exemplifiquen. Per no parlar de Messi, que acaba contracte el 30 de juny i no té marge per diferir el seu salari milionari com ja ha fet, per exemple, Gerard Piqué, que va renunciar al cobrament de 10 milions a curt termini a canvi d’allargar el contracte fins al 2024.

L’altre element fonamental per propiciar l’entesa és la data de les pròximes eleccions. Si bé Carles Tusquets, màxim representant del govern provisional del Barça, va deixar clar que no acceptarà “pressions” pel que fa a la definició del calendari dels comicis, tant els treballadors com els futbolistes entenen que la institució necessita una directiva escollida pels socis com més aviat millor per afrontar un futur de vaques magres. “Per atribucions estatutàries, la gestora no pot certificar acords bàsics per a la viabilitat del projecte. De fet, la seva funció principal és decidir quan seran les eleccions i encara no ho ha fet. Per tant, seria bo que definís la data perquè puguem arribar a una entesa [en el tema salarial] que el nou president haurà d’aplicar”, pressionen.

D'altra banda, si bé la sintonia amb Tusquets és molt millor de la que hi havia amb Bartomeu, els més crítics amb la gestió del problema creuen que el president de la gestora, que durant cinc anys ha sigut cap visible de la comissió econòmica, "és corresponsable" de la falta de liquiditat del Barça. Per això també li demanen no s'extralimiti en les seves funcions. Sigui com sigui, una altra setmana moguda comença a Arístides Maillol.