Jugar a camp rival: el futbol que sent Valverde

BarcelonaErnesto Valverde va començar a jugar a futbol per fascinació pel joc, i entre els seus primers records futbolístics situa l’Holanda de Cruyff i Neeskens del Mundial del 74. Diu que no havia vist mai jugar un equip com ho feia aquella Taronja Mecànica. Seduït encara per aquell estil ofensiu i valent -a més dels pentinats llargs i les samarretes per fora- que l’havien impactat quan tenia deu anys, va acceptar la trucada de Cruyff per jugar al Barça l’any 1988. No va quallar mentre es posaven les bases del Dream Team, però el seu aprenentatge al costat del tècnic holandès l’ha acompanyat després a les banquetes. “El Johan ens va marcar, a tots els entrenadors de l’època. Era dur, exigent i perfeccionista”, el va descriure el dia de la seva mort, el març de l’any passat.

Ara, qui ha conegut el Valverde tècnic, el descriu exactament igual. No deixa res a la improvisació. És metòdic, detallista i seriós. “Els seus entrenaments són curts però molt intensos”, explica Moisés Hurtado, que el va tenir tant a l’etapa a l’Espanyol com a l’Olympiacos grec. “Entrena molt amb rondos, jocs reduïts i partits condicionats. També fa dinàmiques de control-passada orientades al seu model de joc”, descriuen els que han presenciat les seves sessions amb l’Athletic a Lezama.

La metodologia de treball -que ha conegut de prop Pep Segura de l’etapa a Atenes-, el currículum i la connexió amb Cruyff són tres bons avals perquè Valverde enceti l’etapa blaugrana amb bon peu. Ho necessita. Quan aterri a Barcelona, el Txingurri haurà de resoldre al seu favor les incògnites sobre com farà jugar el Barça post Luis Enrique. Les primeres reticències han apuntat al seu esquema de joc habitual, un 4-2-3-1 que espanta en alguns sectors del barcelonisme fins i tot abans que l’hagi pogut desplegar sobre la gespa. Al Camp Nou no l’ha convençut mai la idea d’un doble pivot, perquè fa més nosa que servei a un migcentre pur com Sergio Busquets.

‘Staff’ tècnic amb ADN Barça

Amb tot, és probable que Valverde trobi fórmules alternatives per jugar com vol i, alhora, ficar-se l’afició culer a la butxaca. Ho ha fet sempre allà on ha estat. “És molt intel·ligent i intuïtiu. Sempre acaba trobant un bon encaix segons el context”, apunta Iñaki Lafuente, que hi va coincidir a l’Athletic i a l’Espanyol.

Justament ahir Bartomeu destacava la seva capacitat de reciclatge per mantenir-se a l’elit en un entorn cada cop més modernitzat, tant en l’àmbit tecnològic com en l’esportiu. Analitza els rivals amb cura -a l’Athletic tenia l’exjugador Antonio Karmona fent els informes-, però sense obsessionar-se amb hores i hores de vídeos. A més del seu fidel ajudant, Jon Aspiazu, viatjarà a Sant Joan Despí José Antonio Pozanco, un preparador físic format al Barça que li ha renovat les sessions d’entrenament. “La pilota sempre és el centre de tot, però ningú no s’hauria de sorprendre si durant la pretemporada es veu l’equip només corrent”, insisteixen des de Bilbao.

Ser més agressius que delicats és l’altra por invisible que envolta l’acord amb Valverde, derivada de l’etiqueta de joc físic i directe que encara carrega un club com l’Athletic. “No utilitza tant els jocs de posició, com Guardiola, però insistirà molt a recuperar aquella idea del Pep d’ofegar el rival, d’intentar jugar tota l’estona a camp contrari. No inventarà res al Barça, però tornarà a donar a l’equip la gana competitiva de pressionar quan perdi la pilota”, reforça l’experiquito Moisés.

La màxima intensitat en el joc sense pilota és un dels fonaments del seu manual futbolístic, que no negocia -parla i pacta amb el jugador determinades coses, però no l’objectiu general-, i sempre troba el to per convèncer els jugadors de fer-ho. “Té molt més caràcter del que sembla”, recorden a l’Espanyol. I Moisés ho corrobora: “Sap quan ha de ser dur amb el jugador”. Li diu les coses amb missatges clars i directes, que agraden al jugador i l’acaben convencent. “Sobretot perquè és honest”, insisteix el migcampista, que subratlla que no es guanya el grup fent-s’hi “amic”, sinó mantenint sempre una distància justa.

Bon tracte amb el jugador

Per a Lafuente, aquesta mà esquerra amb què gestiona un vestidor és una de les claus del seu èxit. A Bilbao ha hagut de conviure amb una plantilla jove que li ha donat maldecaps incòmodes. Però ell, “amb educació i discreció”, ha aconseguit que tot el grup remés en la mateixa direcció sense haver d’alçar la veu. “Aconsegueix controlar les emocions molt bé”, lloa Lafuente. Moisés va més enllà: “No es desestabilitza. És capaç de relativitzar les coses”.

Fer-ho serà indispensable per conviure amb la pressió mediàtica que l’envoltarà al Barça, i que ja ha tastat a Grècia i Mestalla, dos dels contextos més complicats que ha viscut abans. “En l’entorn familiar no parla mai de l’equip”, asseguren a Bilbao, una bombolla saludable, com ho és la fotografia, per conservar el bon aspecte de què presumia en el seu comiat a l’Athletic.

És un tècnic cordial i atent amb la premsa, d’humor fi i discurs moderat. No concedirà entrevistes, s’allargarà tant com calgui davant del micròfon i sovint traurà el cap per la Ciutat Esportiva per seguir de prop el que facin els equips de futbol base i el femení, una secció que va ajudar a impulsar quan començava a Bilbao l’any 2001, ja que va ser una de les peces clau en les converses entre l'Athletic i el Leioa EFT per afavorir la fusió que faria campió el conjunt basc. A mitjans de maig, no es va voler perdre el comiat de tres històriques de la secció com Iraia Iturregi, Eli Ibarra i Irune Murua. Un tècnic "exemplar".