Andalusia i el preu de la corrupció

Politòloga i advocadaEn pocs mesos s’espera a Andalusia la sentència pel cas més greu de corrupció que ha afectat el PSOE els últims anys, el cas dels ERO. En el territori més fidel al socialisme des de la Transició, Susana Díaz ha avançat la convocatòria d'eleccions segurament per evitar en part els possibles costos electorals en uns comicis que coincidissin amb la publicació de la decisió judicial. La gran rival interna de l’actual president del govern podria pagar amb la seva carrera política uns mals resultats, però cal veure si l’avançament la deixarà exempta del pes del cas dels ERO. El PP i Ciutadans –a més de parlar de l’eterna qüestió catalana–, focalitzen els seus atacs en una suposada corrupció estructural a Andalusia fruit de l’hegemonia socialista durant quatre dècades. Però ¿genera realment la corrupció un vot de càstig?

Diverses experiències del passat fan pensar que la pregunta no té una resposta unívoca. Felipe González va perdre les eleccions generals del 1996 després dels escàndols de Filesa, els GAL i el cas Roldán, tot i que els resultats van ser ajustats i podríem discutir si el centre de la pèrdua de legitimitat del candidat va ser la corrupció. Berlusconi va guanyar les eleccions italianes el 2008, quan ja feia anys que estava sent investigat per vincles amb la Cosa Nostra que posteriorment quedarien acreditats en sentència ferma.

La literatura sobre el tema ha mostrat que no hi ha un efecte tan clar ni directe de la corrupció sobre els resultats electorals, sinó que la corrupció pot tenir influència però conjuntament amb altres factors, que sistematitzen Fernando Jiménez i Miguel Caínzos al treball 'La repercusión electoral de los escándalos políticos. Alcance y condiciones', i no acostuma a implicar una derrota electoral.

Un d’aquests elements que determinen el vot juntament amb la corrupció és l’existència d’opcions polítiques que l’elector estigui disposat a escollir. En aquest sentit, costa imaginar en el cas andalús que els votants socialistes de l’espectre polític més proper al PP puguin sentir-se temptats a canviar el vot cap a aquest partit per la corrupció del cas dels ERO, tenint en compte no només les recents sentències del cas Gürtel sinó també qüestions com a mínim poc transparents com el màster de Casado o les converses entre Cospedal i Villarejo. Malgrat això, com dèiem, molts altres aspectes polítics poden tenir impacte en el manteniment dels vots al PSOE i, de fet, les enquestes recents mostren que el partit té un vot molt fidelitzat a Andalusia.

En canvi, potser per als electors més propers a Podem el canvi d’opció electoral seria més probable, encara que sempre segueix sent necessari tenir en compte diversos factors. En aquesta línia, Fernando Jiménez al seu article 'Los efectos de la corrupción sobre la desafección y el cambio político en España' comenta com els nous partits sorgits després de la crisi capitalitzen la desafecció política, generada almenys en part per la corrupció i les recents mesures d’austeritat, que castiga els partits tradicionals.

Un altre tema rellevant és el tractament mediàtic que reben els casos. Aquesta qüestió a Espanya ha estat tractada especialment per Elena Costas Pérez, Albert Solé-Ollé i Pilar Sorribas-Navarro a l’article 'Corruption scandals, voter information, and accountability', on mostren que la pèrdua de vots deguda a conductes corruptes és més accentuada en aquells casos que els mitjans han abordat àmpliament. En concret, observen una pèrdua mitjana de vots de més del doble que en casos menys mediàtics, és a dir, aproximadament un 9% dels vots a les eleccions municipals de 2007 que estudien els autors.

Tot i així, indiquen que també hi ha altres factors que cal tenir en compte, com la classe d’informació que apareix sobre el cas, especialment si inclou el processament dels investigats o investigacions iniciades o almenys continuades des de la justícia i no es limita a denúncies privades que no han prosperat. No hi ha dubte que el procés judicial dels ERO ha rebut una cobertura mediàtica àmplia, però caldrà veure si aquest element s’imposa sobre les altres qüestions comentades.

De qualsevol manera, el d’Andalusia serà un altre cas que ens permetrà indagar sobre els costos electorals de la (presumpta) corrupció. Segurament reafirmarà la idea que els ciutadans no votem moguts per una sola motivació, sinó que les conductes corruptes dels partits són només una altra de les variables que ens porten a decidir. Entre altres coses, la corrupció és suficientment generalitzada o generalment acceptada per no ser una línia vermella per a l’electorat. Podem esperar que algun dia ho sigui?