Aturar Vox: govern i cordó sanitari

Les eleccions de diumenge passat estan marcades per la pujada de Vox fins als més de tres milions i mig de vots, que situen el partit com a tercera força al Congrés de Diputats.

El discurs de Vox s’ha anat normalitzant molt ràpidament en els últims mesos per culpa de partits que han acceptat pactar-hi i facilitar la seva influència a les institucions. Aquests pactes han legitimat l’extrema dreta davant d'una part important de l’electorat que, o bé l’ha votada, o almenys ara la considera una opció plausible de vot. Així doncs, les seves propostes masclistes, xenòfobes i en contra dels interessos de les classes treballadores s’han situat amb naturalitat al debat polític i en uns quants casos ja s’estan transformant en mesures greus de retrocés. En són exemples l’eliminació de l’impost de successions per a fortunes de més d’un milió d’euros a Andalusia o les iniciatives que han impulsat a través de Parlaments autonòmics per identificar els funcionaris que treballen en violència de gènere o per il·legalitzar els partits independentistes.

En aquest sentit, un dels grans perills de la presència institucional de l’extrema dreta és que modifica el marc discursiu de la resta de partits. Vox no significa una regressió només per les seves propostes, sinó que a més ha provocat una radicalització de la resta de la dreta. Un exemple clar és la violència masclista, sobre la qual han tornat a relats superats amb termes com violència domèstica o intrafamiliar, que neguen la naturalesa estructural d’aquest fenomen vinculat a la discriminació de les dones.

Aquests riscos generats per l'acceptació de pactes amb la ultradreta, juntament amb alguns elements que es repeteixen en molts països europeus i altres propis del nostre context, ja s’han materialitzat en un augment molt important del suport electoral a Vox. Ara caldria esperar que aquests cinquanta-dos diputats serveixin com a punt d’inflexió per establir un cordó sanitari que pot ser crucial per evitar que el partit es consolidi i per relegar-lo a una posició marginal al mapa polític espanyol. Esclar que aquesta mesura implicaria costos sobretot per al PP i Ciutadans, que tenen diversos acords de govern que depenen del partit d’extrema dreta. No obstant, els resultats electorals que han demostrat que Vox pot ser un competidor perillós per als dos partits de dretes podrien generar una finestra d’oportunitat per a un gran pacte d’aquestes característiques.

Per ara, l’anunci d’un preacord de govern i les opinions favorables al respecte de diverses forces d'arreu de l’Estat són passos importants. La conformació d’un govern progressista allunya el perill d’unes noves eleccions que haurien estat injustificables davant la ciutadania i que podrien haver beneficiat una altra vegada el discurs antidemocràtic de Vox. A més, si finalment es concreta un govern de coalició seria possible demostrar les fortaleses d’una democràcia que accepta la seva pluralitat com un valor afegit i no com una debilitat, una demostració concreta per deslegitimar l’odi de l’extrema dreta a la convivència entre opcions diverses.