Una reforma integral contra les clavegueres de l'Estat

Les últimes informacions que han sortit a la llum sobre les clavegueres de l’Estat vinculades a Pablo Iglesias i a Podem són la confirmació del que ja indicaven altres casos que hem viscut últimament: la profunditat amb què la corrupció està arrelada en les nostres institucions. La corrupció a Espanya no és només un element que afecti la contractació pública o al finançament dels partits, sinó que impregna el conjunt del sistema polític.

Casos com aquest posen de manifest l’intent d’utilitzar l’administració com a arma per menyscabar adversaris polítics, un fet que ataca les bases del nostre estat de dret. Això demostra que la transparència no pot ser una política sectorial que millori elements puntuals, sinó que cal un pla integral per separar les estructures de l’Estat de la influència dels interessos privats i, en concret, dels interessos polítics partidistes. Aquest és un objectiu ambiciós i suposaria modificar regulacions diverses, però en podem comentar algunes de les més importants.

En primer lloc, s’ha de garantir la més absoluta protecció a aquelles persones que detectin conductes contra l’interès públic i n'informin, com fa la llei de protecció dels alertadors que està en tràmit al Parlament de Catalunya o la directiva que també inclou aquesta matèria aprovada dimarts passat al Parlament Europeu. Cap treballador públic pot tenir por de les represàlies personals que pateixi si denuncia un possible cas de corrupció.

En segon lloc, els sistemes d’incompatibilitats han de ser més estrictes que els vigents per evitar les portes giratòries, com en el recent cas de Soraya Sáenz de Santamaría, a qui el ministeri de Funció Pública ha permès incorporar-se a un dels bufets d’advocats més importants del país tot i els evidents perills que comporta per a l’interès públic que continuï sent membre del Consell d’Estat i que faci servir la seva figura per influir en l’administració a favor del despatx.

Un tercer element consisteix en valorar les condicions de feina i especialment de salari dels treballadors públics. Tot i que a Espanya els casos de corrupció que han implicat funcionaris de carrera no són habituals, ens hem d’assegurar que el sistema públic és exemplar en el respecte pel dret dels treballadors a uns salaris dignes que, sense caure en l’opulència ni en el malbaratament de recursos públics, ajudin a crear un cos funcionarial satisfet i compromès amb la seva feina, que assumeixi la rellevància i responsabilitat que implica.

Hi ha més mesures necessàries per aconseguir una reforma integral que protegeixi la nostra administració de les influències indegudes dels interessos privats i, sobretot, dels partits polítics: les formes d’accés i els sistemes de control interns de l’activitat són un exemple de mínims. Últimament hem vist massa casos que demostren que les grans trames corruptes formen part de la manera de funcionar d’alguns partits. Contra aquest menyspreu a la nostra democràcia no podem seguir aplicant pedaços, sinó que necessitem una reforma integral que blindi les estructures de l’Estat contra els interessos partidistes.