Juliol o la fi del món
Ja som al juliol. En el món professional, el juliol és la fi del món. El món, literalment, s’acaba. Fusters, electricistes, instal·ladors i industrials han d’acabar les obres tant sí com no. “Això ha d’estar fet abans de vacances”, els van dir. “No hi haurà cap problema”, van respondre. En l’àmbit dels serveis B2B (entre empreses), és el mateix. Encàrrecs de consultoria, assessories fiscals i legals que han de deixar assumptes resolts abans de marxar de vacances, sigui com sigui. Entregues de documents, de projectes, presentacions, contractes signats o presignats.
De cop i volta el calendari s’ha encongit. Aquell mes en què hi havia temps per acabar totes les feines se’ns mostra com el que és, cinc setmanes. I, a més, de molta calor i amb nens voltant per casa. Reps una trucada, un client despistat de darrera hora. “¿Em pot fer aquesta feina per abans de vacances?” És impossible, però és facturació. I l’any va arrencar fluix. Els anys que hi ha por de la crisi, tot s’accelera a partir del segon semestre. Ja veureu com a la tardor hi ha molta feina, moltíssima. Empreses que tenien por de fer un mal any i han estat retenint pressupostos, de cop i volta els deixen anar.
Per tant, has d’agafar aquell encàrrec del client despistat. Ja ho encaixarem. Les vacances s’aniran apropant i les hores faran el seu compte enrere. És com si tinguéssim un rellotge que indica el dia i l’hora que morirem i veus com les agulles van cap al seu destí.
Nervis, estrès, hores extres i, a l’altre costat del túnel de la fi del món, un avió, un cotxe, un tren, unes vacances. La gran pastanaga. Una pastanaga que ens arriba a la boca quan ja tenim nàusees perquè estem cansats i carregats de tasques que sabem que no podrem enllestir.
No us preocupeu. Hi arribarem i no serà la fi del món. Quan el cronòmetre arribi a zero, direm “fins aquí”. Tot això, per al setembre.
O sigui que de fi del món, res. Tot és psicològic, ens posem la pressió perquè les persones som així, som boticlastes i som correpins.
Ànims, que queda poc.
