L'oferta per a un país. L'editorial transcrit d'Antoni Bassas

Si agafen l’ARA d’avui hi trobaran la proposta de 20 mesures socials que Junts pel Sí li ha fet a la CUP. Mesures urgents contra la pobresa infantil, la falta d’habitatge, els talls de llum, gas i aigua a les famílies desafavorides, etc.

D’aquesta nova exclusiva de l’ARA es desprèn que malgrat tot, els dos grups parlamentaris de la majoria absoluta sobiranista continuen negociant. Que l’article de David Fernàndez ha actuat com a un alçament de llum en la tenebra, la tenebra d’unes eleccions anticipades al març. Que Junts pel Sí ja començaven a estar fins al capdamunt que la CUP proclamés que Junts no es movia. No es movia? Aquí tenen l’oferta, deu mesures d’inversions, deu mesures de caire més polític. L’objectiu és que la CUP pugui validar un acord en l’assemblea del dia 27.

Es poden aplicar immediatament aquestes mesures? No, n’hi ha set que demanen aprovar uns nous pressupostos: contractar més professors en escoles de barris desafavorits, cobrir tota la demanda de places de les escoles bressol, reduir un 50% les llistes d’espera per a la primera visita, etc.

Tant si són per a demà com si són per a quan Catalunya sigui independent, caldran diners. Diners que Catalunya no té. Hi ha una proposta que és apujar el salari mínim a 1.000 euros. I fins i tot en el supòsit que Catalunya no hagués de fer una transferència tan gran del seu esforç fiscal com la que fa ara, continuaran sent necessaris els dines per garantir un estat social. Ho dic perquè ser anticapitalista és legítim, però per poder repartir, primer n’hi ha d’haver. L’economia social i cooperativa té sentit, però no pot aspirar a ser un model econòmic únic. No ens posem les orelleres ideològiques que no permeten entendre la realitat. Les petites i mitjanes empreses també són capitalisme. Serem antipimes? I, alhora, les pimes també estan amenaçades per un cert tipus de capitalisme. Tot és prou complicat i, afortunadament, dues visions diferents, segons com, contràries, de l’economia estan assegudes en una taula de negociació política a Catalunya, que és una situació que no sé si es dóna enlloc més d’Europa en aquest moment, almenys a nivell d’un país com Catalunya. Som en un moment de laboratori de solucions de compromís que no s’han provat mai. Segurament en això hi ha la llavor d’un país nou, que no pot excloure ni les dretes ni les esquerres, ni els de dalt ni els de baix.

Amb aquest fons polític a Catalunya ha arrencat la campanya electoral per les espanyoles. Comença la vigília d’un pont de quatre dies i acabarà la vigília de Nadal, molt de Rajoy, tot això. Les enquestes diuen que només hi haurà un govern possible: el del PP amb suport de Ciutadans. Si creuen que aquest escenari no portarà millores a l’estatus polític i financer de Catalunya, recordin que el diumenge dia 20, a part de les urnes, les botigues també estaran obertes, perquè guanyar a Catalunya serà més que un títol honorífic.