Tebas demana inhabilitar Rubiales en plena guerra dels horaris
El jutge decidirà en les properes hores si autoritza els partits en divendres i dilluns
BarcelonaNomés falta una setmana perquè comenci la Lliga i encara no està clar quan es disputarà la primera jornada, si el divendres 16 d’agost, com vol la Lliga, o l’endemà dissabte, com pretén la Federació Espanyola (RFEF). El contenciós entre les dues parts, que ahir visitaven el jutjat mercantil de Madrid, encara no està resolt i no serà fins demà, com a mínim, que el jutge prendrà una decisió. Després d’un dia molt tens als tribunals, el magistrat va demanar temps per pronunciar-se degut a la complexitat del cas.
El conflicte per la guerra dels horaris del futbol lluny de solucionar-se sembla que cada vegada s’embolica més. Perquè la patronal, que és qui va presentar la demanda contra la Federació, acusa ara l’organisme d’“abús de poder” i ha sol·licitat al Consell Superior d’Esports (CSD) que inhabiliti el president Luis Rubiales i dos alts càrrecs més: Andreu Camps, secretari general, i Carmen Pérez, jutge de Competició.
La Lliga i la RFEF estaven citats ahir al jutjat mercantil de Madrid per desencallar el conflicte sobre els horaris, un conflicte que va esclatar definitivament el 12 de juliol amb la publicació dels horaris de les tres primeres jornades i que inclouen partits els divendres -el primer, l’Athletic-Barça, previst pel 16 d’agost- i els dilluns. La RFEF va presentar una demanda davant la jutge de Competició -sota el paraigua de l’ens federatiu-, que, en una sentència publicada el 26 de juliol, va anul·lar el calendari i va reprogramar els partits dels divendres i dilluns en cap de setmana. D’entrada, la Lliga va recórrer al jutjat mercantil per demanar la suspensió cautelar d’aquesta mesura, i ahir, després de la vista als jutjats, feia un pas més i demanava la inhabilitació dels alts càrrecs de la Federació al·legant que juguen amb avantatge en aquest conflicte.
La vista al jutjat mercantil es va convertir en un duel en què els arguments econòmics passaven per damunt dels esportius. Fins i tot el jutge, Andrés Sánchez Magro, va arribar a utilitzar terminologia futbolística -“curta i al peu”, va dir- per demanar brevetat a les parts en les respostes. La Lliga, part demandant, va disparar primer i va acusar la RFEF d’“abús de poder” i de “dinamitar el procés de comercialització dels drets audiovisuals”. Per la seva banda, la Federació va respondre acusant la patronal de “mentir”, ja que va vendre uns drets audiovisuals “que tenia gairebé segur, però no segur” i que això, al seu parer, “ratlla l’administració deslleial”.
Entre els testimonis destaca Jaume Roures, president de Mediapro, que es va posicionar a favor dels arguments de la Lliga. “Si a l’espectador li donem menys opcions l’estem perjudicant, això és obvi”, va dir des de l’òptica televisiva, i va afegir que reduir el futbol als caps de setmana suposaria que els drets audiovisuals perdrien “un 30%” del seu valor.
Un conflicte que ve d’antic
La guerra dels horaris comença amb la finalització del conveni signat el 2014 entre les dues parts i que permetia poder jugar partits fora del cap de setmana. En el nou conveni de col·laboració, acordat a finals de juny, no es va arribar a cap pacte clar en aquesta matèria: la Lliga pot decidir els horaris però és la RFEF qui estableix el calendari de competició. I aquí és on entra la interpretació. La Lliga creu que pot jugar quan vulgui mentre que la Federació posa en valor el seu calendari, que només recull jugar en dissabte o en diumenge -excepte, esclar, en les jornades intersetmanals ja previstes-. El cas és que la Lliga va comercialitzar els drets abans d’hora i ara tem que no es puguin complir els acords econòmics establerts.
La RFEF va avançar que acceptaria la decisió del jutge mercantil, donant a entendre que no recorreria la decisió si els era contrària. En canvi, la Lliga esgotaria totes les instàncies i recorreria al CSD, òrgan que fa uns mesos ja va mediar, sense èxit, en aquest cas.