'Kaminhu iabri'

BarcelonaEnmig de l’estiu apocalíptic del 2 a 8 i la implosió de Messi, semblava que el Barça no tenia futur ni sentit. La imatge metafòrica d’un Camp Nou destruït, vista al film Segon origen, era palpable, i el catastrofisme culer, que aquesta generació –ara agonitzant– havia enterrat a cop d’èxits, ressorgia en forma de gegant terrorífic, sumant Torí, Roma, Anfield… i Lisboa. En aquest escenari d’amargor, de ferides obertes en un vestidor desunit amb la col·laboració de Bartomeu, només hi ha una llum: la que desprèn Ansu Fati.

Kaminhu iabri, en crioll, la llengua vehicular de Guinea Bissau, vol dir 'camí que s’obre'. M’agrada perquè també té un significat menys literal: 'tenir sort'. El camí afortunat d’Ansu cada cop s’eixampla més entre les runes del passat depressiu, a força d’inspiració, gols i l’alegria que encomana a companys desgastats que gairebé li doblen l’edat i que juguen per inèrcia. Ansu, que farà 18 anys envoltat dels panellets de la Castanyada, s’ha erigit com el màxim golejador de l’equip i ja acumula la meitat de dianes que va marcar la temporada passada. Qui dubta que el de demà serà el clàssic d’Ansu?

En aquest camí que s’obre hi falta una nit màgica. Se la mereix. Una d’aquelles cites que alimenten un relat, el punt de gir de la pel·lícula que duu el seu nom. Tampoc se li ha de posar més pressió de la necessària, no busquem pas això. Volem el seu somriure contagiós damunt la gespa, que De Jong torni a trobar-lo com dimarts, que Messi s’associï amb ell com a salvavides del seu estat d’ànim, que quan entri el superdotat Pedri (tant de bo fos titular, eh, Ronald?) demostrin per què han de coincidir més minuts… i, de passada, ¿us imagineu que es posa la capa de superheroi i resol l’enigma del rendiment de Griezmann? Sort que hem dit que no volíem posar-li pressió.

Sense xiulades ni místiques ambientals, l’èpica d’aquest clàssic dependrà exclusivament dels que remenin la pilota –i de com ho facin–. Tots dos equips volen baix, amb dubtes i descafeïnats. Però, ei, després de la derrota a mans del Cadis i el ridícul contra els suplents d’un Xakhtar coronavíric, la flor de Zidane arriba pansida al Camp Nou. “Al loro, que no estamos tan mal”. Abans d’aquest tipus de partits es fa molta literatura sobre què passarà, com si fos una predicció meteorològica. El vent del nord bufarà amb força. Calli! Ja hauríem d’haver après que, en aquest cas concret, la lògica no funciona. Però permeteu-me fer una excepció amb la llum d’Ansu. El camí que s’obre pren la paraula.