Kilian Jornet se sincera en un nou llibre més madur

BarcelonaLa figura de Kilian Jornet és admirada tant pels seus èxits com per la seva fermesa i per haver convertit en tangibles fites que semblen impossibles. Amb 31 anys, l'atleta català assegura que no ha perdut la motivació, però si fa deu anys "els entrenaments eren un camí per guanyar curses", després d'haver-ho guanyat pràcticament tot admet que ara formen part del seu dia a dia i del seu gaudi –"Cada dia s'ha de menjar, oi? Doncs per a mi entrenar és com menjar cada dia", raona–, però que troba la motivació, més que en el fet de guanyar, en coses noves com ara "preparar estratègies de muntanya" o "fer aclimatacions" i posar el seu cos i la seva ment a prova. Tot i que la paraula 'repte' sembla el pa de cada dia en la vida de Kilian Jornet, ell la naturalitza com qui parla d'anar a comprar.

Aquest novembre presenta un nou llibre, 'Res és impossible' (Ara Llibres), en què explica les seves últimes fites des d'un punt de vista íntim i personal en què fa introspectiva. En el llibre trobem un Kilian més madur, fruit dels pas dels anys i de les experiències acumulades. L'atleta català explica episodis com ara la seva doble ascensió en una setmana a l'Everest sense el suport d'oxigen artificial que va aconseguir el mes de maig l'any passat, una fita que s'emmarcava dins del seu projecte personal Summits of My Life i que va concloure amb el documental 'Path to Everest', una fita qüestionada per alguns en el seu moment, cosa que no el preocupa: "Està bé que es generi debat, però jo estic molt tranquil, són coses que faig per a mi mateix. Si fos una mentida, m'estaria enganyant a mi també: ¿quin sentit tindria llavors?"

A 'Res és impossible' Jornet també plasma debats interiors i raonaments fruit de la maduresa d'una vida dedicada a la competició i a la muntanya. Fill d’un guia de muntanya i guarda del refugi del Cap del Rec i d’una professora d’esports de muntanya, la seva vinculació amb la natura és pràcticament innata, i relata com gaudeix de la muntanya, simplement, com una passió, per sentir-se viu, alhora que desgrana el concepte d'èxit, més relacionat amb les competicions. "Crec en molt més enllà de binomi victòria-derrota. Hi ha moltes més coses que aquesta simplicitat de guanyar o perdre. Guanyar curses et dona reconeixement, però els fracassos també poden ser un èxit. És dels fracassos d'on més se'n pot aprendre. De vegades creus que fas coses sense temeritat fins que t'hi trobes al davant i veus que has comès un error, que ha de servir per aprendre".

Especialment dur va ser un episodi al Cerví, en què quan estava baixant va notar com el grampó dret se li va enganxar amb el pantaló de la cama esquerra i, pocs instants després, es va precipitar muntanya avall mentre s'anava donant cops i intentava frenar la caiguda. Jornet admet a 'Res és impossible' que aquesta experiència estava convençut que era "l'últim segon" de la seva vida. Gràcies a un moviment desesperat va aconseguir enganxar un dels seus braços a un bloc i frenar la caiguda. "Vaig estar amb molta tensió, però al final no podia fer gaire res: aconseguir baixar. Recordo que tenia tot el cos tremolant quan per fi vaig poder aturar la caiguda", recorda. "A partir de llavors utilitzo uns pantalons més estrets. És així com se n'aprèn, dels errors", comenta ara amb naturalitat.

Remeis improvisats

Al llibre també hi ha espai per a les anècdotes, com ara haver de fer les necessitats ben a prop del cim d'una muntanya o que quan arriba la crida de la mare naturalesa i no es porta paper a sobre s'han de buscar remeis naturals, com ara netejar-se amb una pedra. "Hi ha estudis... Bé, estudis potser no –ha dit Jornet, fent broma–, però sí que hi ha blogs o anècdotes de companys que expliquen quines pedres són les millors per utilitzar en casos d'emergència com aquest", ha explicat l'atleta català en una presentació col·loquial amb la premsa aquest dimarts.

La seva vida lligada a la muntanya i la competició continuarà i seguirà sent admirat per convertir en humà el que sembla impossible d'assolir. Amb les seves virtuts i les seves obsessions, com ara portar el mínim de pes possible a sobre –"Cada gram compta", valora convençut– fins al punt de capficar-se amb el pes de l'agulla imperdible que subjecta el seu dorsal amb la seva roba en una carrera. Així és Kilian Jornet.