Koeman també es juga el seu futur aquests mesos

BarcelonaEls que coneixen Ronald Koeman diuen que el tècnic neerlandès està gaudint del seu primer any a la banqueta del Barça. Després de patir un ensurt amb un atac de cor, ha après que toca preocupar-se per les coses importants. Aliè a les xarxes socials, no perd el temps en els debats intensos que neixen després de cada partit però duren pocs dies. La seva mirada és llarga i per això no entén la decepció de molts barcelonistes amb el rendiment del seu equip. Koeman considera que la temporada dura molt, que les notes es posen a final de curs i que caldria tenir present que no li han fet ni un trist fitxatge. No li falta part de raó.

Però després de la primera meitat de temporada, Koeman no ha aconseguit donar estabilitat a un projecte que en necessita. El seu Barça, com la marea, ara avança, ara retrocedeix. I quan arriben les cites importants demostra una fragilitat emocional preocupant, sumada als problemes del tècnic neerlandès per modificar el curs dels partits amb els canvis. Contra l’Athletic, de nou, va tardar molt a fer substitucions malgrat que el seu equip només havia xutat un cop a porta en 70 minuts. Marcelino García Toral li va guanyar la batalla tàctica, com han fet altres entrenadors els dies de partits importants, com Zidane al clàssic, Simeone contra l’Atlètic i Pirlo al partit contra la Juve al Camp Nou. El triomf contra els italians a Torí és un dels pocs cops d’autoritat del Barça de Koeman després dels primers sis mesos d’aventura. I contra la Reial Societat a les semifinals de Còrdova es va jugar amb foc. Ter Stegen el va apagar.

El duel contra el PSG, clau

El retorn al Camp Nou és la gran oportunitat de Koeman per seguir rellançant una carrera de tècnic que va anar marcint-se després d’un inici engrescador. Amb la selecció dels Països Baixos va començar a recuperar l’optimisme i el Barça és ara un somni fet realitat per a Koeman, malgrat haver de parlar amb una junta gestora provisional que no li pot donar ni un sol fitxatge. Koeman, però, sap que, més enllà dels resultats, serà jutjat per l’evolució del joc del seu equip, si vol seguir a la banqueta. El tècnic sap que el futbol, esport a vegades ben cruel, no li garantirà tenir feina la pròxima temporada tret que aconsegueixi treure molt bona nota aquest curs. Si el seu Barça afronta les pròximes cites importants, especialment el duel contra el PSG, jugant com va fer-ho a La Cartuja, el president que guanyi les eleccions segurament optarà per no donar-li el poder la pròxima temporada. Ara, en aquesta estranya campanya electoral congelada oficialment, els candidats li donen suport públic. Però si Koeman no genera consens, canviar de tècnic seria una arma que tindria el nou president per engrescar l’afició i iniciar un nou cicle. De candidats per ocupar la banqueta local del Camp Nou no en faltaran.

Conscients del seu pes a la història del club, els tres aspirants a la presidència parlen de Koeman amb respecte. Especialment Toni Freixa, que va elogiar que Bartomeu apostés per ell després del 2-8. Joan Laporta, poc amic de fer valoracions amb el curs en marxa, encara no ha dit a qui confiaria la direcció esportiva. Mentrestant, Víctor Font, que posaria la planificació de l’àrea de futbol en mans de Xavi Hernández, ha moderat el to envers l’holandès amb el pas dels mesos.

Després del primer mig any d’aventura, el seu Barça no és ni carn ni peix. Ha millorat en atac, especialment quan Messi ha recuperat la rialla que va perdre de nou a Sevilla. El seu Barça ha guanyat 15 partits oficials, però en 11 no ho ha aconseguit. I en defensa encaixa massa, en part per la baixa de Piqué. Koeman, fent camí, sembla apostar per alguns joves, però no tots. De tant en tant dona minuts a jugadors de La Masia, però ho fa més per necessitat, com amb Araujo o Mingueza, que per convicció. A vegades s’ordena a través de la pilota en un estil semblant al 4-3-3 i a vegades es tanca en defensa, més garrepa. Sovint sembla que podrà enfrontar-se als grans clubs d’Europa, però quan arriben les cites importants el seu Barça s’assembla més al de Quique Setién que no pas a la proposta de futur que hauria de simbolitzar ell mateix. El preparador neerlandès s’hi juga molt, aquests pròxims mesos. I no li valdran excuses. D’ell dependrà si és un tècnic per tapar el forat d’una temporada o si, com va fer com a jugador, se sobreposa a un mal punt de partida per acabar tocant el cel.