Koeman exhaureix la paciència
Tot i que ja s’havia mostrat crític anteriorment amb el seu equip per algunes errades barroeres, va ser en una nit de Copa a Cornellà on Koeman va canviar la paciència pel fuet. Potser perquè aquests dies se li ha ajuntat la falta de consens dels candidats per fitxar-li reforços amb un partit en una superfície hostil per al futbol, però l’holandès va dir prou.
La victòria final no va evitar que Koeman qualifiqués de poc seriós fallar dos penals i que jutgés d'innecessari el desgast d’allargar el partit fins a una tercera pròrroga consecutiva. De manera que, a diferència d’altres dies en què havia buscat arguments per mostrar-se comprensiu amb els seus deixebles, va assenyalar més la seva falta d’aptitud que no pas d’actitud.
I és que als problemes del Barça aquesta temporada se’ls pot atribuir qualsevol origen, llevat de la voluntat d’uns futbolistes que posen de manifest que no hi ha més nivell del que veiem. És igual si és una final contra l’Athletic –un mitja taula de Primera– o un duel amb un Segona B que venia d’eliminar l’Atlètic de Madrid però que no ha guanyat cap partit de Lliga des de fa dos mesos.
Per no deixar-se res al pap, quan li van preguntar per l’actuació dels futbolistes menys habituals –Pjanic, Riqui Puig o Trincao– no es va estar de reblar la seva crítica amb un significatiu “ens falten coses”. No tinc clar si es referia al rendiment dels interessats o a la impossibilitat de portar reforços, però en tot cas confirma que el tècnic considera insuficients les eines que té per encarar la segona part del curs.
Per més raó que tingui, a Koeman li convé acceptar que és absurd pagar per un futbolista que pot venir de franc a l’estiu, i que no li comprin l’aposta per Depay tot i que Braithwaite no doni per més. És més: li toca decidir si destina més recursos a la Copa ara que és el títol més a l’abast del Barça. I, a més, fer-ho amb bona cara, perquè la situació del club és tan ruïnosa que fins i tot ha perdut les formes. Que l'hi preguntin a Setién.
