Kyle Kuric, l'alumne preferit de Rick Pitino

BarcelonaKyle Kuric va començar a jugar a bàsquet quan tenia dos anys. Quan era adolescent, es va fer aficionat de Duke, però els Blue Devils no van apostar decididament pel seu reclutament i l'escorta va preferir acceptar la proposta dels Cardinals de Louisville, on va coincidir amb Rick Pitino. Les quatre temporades que van passar junts (2008-2012) van ser fantàstiques i l'actual tècnic del Panathinaikos continua considerant que és un dels millors jugadors que mai ha entrenat.

"És un molt bon entrenador i el seus equips acaben jugant molt bé", adverteix Kuric. Després d'aconseguir el títol de la NCAA amb els Cardinals, Pitino va decidir tatuar-se el logo de la universitat amb el resum de victòries i derrotes (35-5) d'una temporada històrica que l'havia de portar a formar part del Saló de la Fama. Uns mesos després l'èxit es va transformar en malson, perquè una investigació criminal de l'FBI va acabar esquitxant l'entrenador, que va ser acomiadat. El tècnic va passar de generar admiració a fàstic en un tres i no res. Segons els fets provats, l'entrenador va utilitzar fons facilitats per Adidas per impressionar les famílies i reclutar jugadors, una tàctica prohibida als Estats Units. A més, va utilitzar strippers i prostitutes per convèncer algunes joves promeses del món del bàsquet. La NCAA es va veure obligada a esborrar dels seus registres el nom dels Cardinals i va deixar sense guanyador oficial el títol del 2013. "No sé com ho porta, però estic content per ell que ara estigui entrenant, perquè va ser una sortida molt traumàtica", assegura Kuric, que acostuma a quedar per sopar amb el seu compatriota quan els seus equips s'enfronten. "Em va ensenyar moltes coses i em va donar moltes oportunitats. Indiscutiblement és un excel·lent treballador i prepara els partits com mai havia vist fer a ningú abans", analitza.

Pitino va passar d'heroi a malvat als Estats Units, on el seu prestigi com a entrenador universitari el va portar a la banqueta dels Boston Celtics. L'escàndol del reclutament de jugadors universitaris no és l'únic que ha embrutat la fama del nord-americà, que l'any 2010 va reconèixer haver tingut relacions amb una dona en un restaurant de Louisville quan estava casat. Repudiat, el tècnic es va veure obligat a acceptar la proposta del Panathinaikos, que aquest divendres (20.30 hores) rep el Barça.

Fa una mica més de quatre anys, quan jugava a l’Herbalife Gran Canària, Kuric va ser operat d'un tumor cerebral. Pitino es va passar aquells dies d'incertesa resant pel seu exjugador. “Vaig tenir molta sort. Tothom em deia que no podria tornar a jugar. Vaig venir a la Teknon de Barcelona i un dels millors metges del món em va dir que necessitaria almenys un any per recuperar-me i que hi havia la possibilitat que no pogués tornar a jugar mai més. Vaig dir-los que era massa temps i que jo volia tornar abans. Al final vaig tornar a jugar al cap de cinc mesos, molt abans del que ells havien dit”, recorda amb orgull. Aquella experiència va transformar el nord-americà, que és una de les peces importants de la segona unitat del Barça. “Quan vius no penses en les coses que fas o deixes de fer, en les coses en què no poses atenció. Quan et fas gran, et retreus la vida que has portat: et passes el dia treballant, deixes la família una mica de banda i no fas coses que t'hauria agradat fer. Quan vaig passar per aquest tràngol vaig llegir molts llibres de gent que havia passat per coses pitjors. Gent gran que reflexionava sobre la vida. Jo, en canvi, vaig passar per aquest procés de molt jove. Estic molt agraït, m'encanta el que faig. No dono res per fet, sé que tot és molt fràgil i si hi ha alguna cosa que vull fer no em plantejo fer-la d'aquí a cinc o deu anys. Si en tinc l'oportunitat, la faig. Soc jove, però intento fer la vida d'una persona més gran”, confessa Kuric, que durant la seva etapa a Las Palmas de Gran Canària va fer molta amistat amb Kevin Pangos i Xavi Rabaseda.

Guants negres per afinar la punteria

Kuric va començar a jugar a bàsquet quan tot just era un marrec. “Recordo que quan tenia dos anys ja tenia una cistella petita. Sempre m'ha agradat molt i vaig començar a mirar partits de la NBA, sobretot de Michael Jordan. M'encanta el bàsquet”, reconeix el tirador, que s'ha construït una sòlida fama d'especialista en el llançament exterior. “M'agrada més tirar que no pas botar. Els meus referents són Michael Jordan o J.J. Redick. De la Lliga Endesa em van agradar molt els primers anys de Jaycee Carroll. Crec que soc semblant a ell, tot i que jo soc una mica més atlètic”, argumenta el jugador, que va protagonitzar l'esmaixada de l'any 2011 a la NCAA. Durant la seva graduació, li va demanar matrimoni a la seva nòvia.

Abans de cada entrenament o partit, el jugador nord-americà escalfa amb uns guants de color negre. “M'ajuden a entrar en calor. És una cosa que vaig començar a fer fa temps per iniciativa pròpia. Mai havia vist ningú que ho fes, però m'agrada”, diu amb normalitat. Quan se'ls treu, recupera el tacte que necessita per tenir una bona comunicació amb la pilota.