Kyle Kuric: “El tumor em va ensenyar a afrontar reptes amb la mentalitat adequada”
Escorta del Barça
BarcelonaKyle Kuric (Indiana, 1989) enceta la seva tercera temporada a Can Barça amb la sensació que, després d’anys sense títols importants, l’equip està preparat per tornar a aixecar trofeus. Després de patir un traumatisme cranioencefàlic durant un entrenament de la pretemporada, el jugador va necessitar passar pel quiròfan, però la seva tornada a les pistes de joc és molt esperançadora.
Kyle, com es troba?
Em trobo bé, la cirurgia va anar bé, tot i que el procés va ser més llarg del que havia imaginat. Vaig estar molt de temps amb la família, sense poder sortir de casa ni fer res que tingués a veure amb l’exercici. Va ser difícil, però he pogut tornar i incorporar-me a l’equip. Ara les sensacions són bones.
Hem vist que des que ha tornat a jugar porta una cinta al cap.
És una protecció, no és que em faci jugar més còmode sinó que he de portar-la com a prevenció, per si em dono un cop a la zona.
Com recorda el malson de fa cinc anys, quan va ser intervingut d’un tumor cerebral?
Va ser una situació seriosa i delicada, molt més difícil del que em pensava, però vaig tenir el suport de la meva gent i això em va permetre tirar endavant i tornar a les pistes de joc. Suposo que vaig tornar enfortit per l’experiència. El tumor em va ensenyar com podia ser de fort mentalment i a afrontar nous reptes amb la mentalitat adequada”.
Vostè pot anotar molt o tenir un rol d’especialista. Quina versió veurem aquesta temporada?
Encara he de millorar algun aspecte i recuperar la meva millor versió física, però suposo que en alguns partits anotaré molt i en d’altres tindré menys protagonisme. Espero ajudar l’equip sempre en defensa o en altres aspectes que pugui necessitar.
Rick Pitino, Aíto García Reneses, Svetislav Pesic... i ara Sarunas Jasikevicius.
He tingut la sort de treballar amb alguns dels millors entrenadors, tant als Estats Units com a Europa. Ells m’han ajudat a millorar i a convertir-me en el jugador que soc actualment. De Jasikevicius en tenim molt bones expectatives. Crec que ens pot ajudar a competir amb l’energia que necessitem i a millorar.
Als temps morts és dels que criden molt...
[Riu] A nosaltres tant ens fa, no és diferent d’altres entrenadors que he tingut abans. Ell vol guanyar i, si veu coses que no li agraden, les diu.
A què ha d’aspirar aquest Barça?
Tenim moltes aspiracions aquesta temporada. No diré que anem a guanyar l’Eurolliga, però sí que tenim opcions de lluitar per aconseguir-ho. Si juguem com un equip i ens mantenim sans, serem un dels aspirants al títol.
El rival d’aquesta jornada és el Madrid.
Sí, ens espera un partit difícil contra un molt bon equip. M’hauria agradat tenir els nostres aficionats amb nosaltres, però encara no podrà ser. Quan vaig venir a Barcelona, un dels millors clubs d’Europa, tenia moltes ganes de jugar com a local al Palau Blaugrana, però la realitat va superar les expectatives. Els aficionats no ens fallen mai i sempre són al darrere animant-nos a millorar.
Els millors anys del Madrid ja han passat i el Barça va de pujada. ¿Hi està d’acord en aquesta anàlisi?
Encara ho hem de veure, és massa aviat. Ells han tingut més derrotes que de costum, però el tram important és el que tanca la temporada.
Als periodistes sempre ens agrada comparar-lo amb Jaycee Carroll.
Tenim semblances, però també característiques diferents. Ell és un dels grans tiradors de les últimes temporades i a mi m’agrada molt veure’l jugar.
És molt dur ser un tirador?
Has d’estar concentrat i preparat durant tot el partit perquè pots passar d’estar una estona sense tenir tirs a intentar-ne cinc o sis en un parell de minuts. És emocionant ser un tirador i tenir la possibilitat de canviar la dinàmica d’un partit en un tres i no res.
Vostè és dels que els agrada fer l’escalfament amb guants.
M’ajuda a tenir bones sensacions, a cuidar el tacte dels dits. Als Estats Units és habitual.
Com es això de jugar sense aficionats?
És molt estrany, molt diferent d’un partit amb aficionats, especialment quan jugues a casa. Seguim tots els protocols, però quan entrem a la pista intentem oblidar-nos de la situació i concentrar-nos en fer la nostra feina.
El coronavirus està posant l’Eurolliga en dificultats. Teniu por del futur, els jugadors?
Per descomptat. Crec que tothom en té. Ningú no vol que es repeteixi el que va passar la temporada passada, quan es va anul·lar la competició. Al final tota la feina feta es va quedar en res.