L'abecedari del maltractament

BarcelonaNo és la primera vegada que el Tribunal Suprem espanyol endureix la doctrina contra la violència masclista. Des de l'any 2018 –quan es va arribar a l'assassinat número 1.000– s'han succeït les sentències de l'alt tribunal amb mà dura contra els maltractadors, que intenten modernitzar una Justícia a qui les entitats que defensen els drets de les dones sovint retreuen que encara viu ancorada en el paternalisme. L'aplicació de la perspectiva de gènere a l'hora de jutjar o que es consideri un agreujant agredir una dona pel fet de ser-ho són algunes de les modificacions més recents. Fins ara es tractava de normes que s'anaven dictant en funció de les sentències que revisava el Suprem. Ara, però, l'alt tribunal ha aprofitat un cas de Galícia per publicar un compendi amb 27 normes que els jutjats hauran de seguir a l'hora de jutjar un cas de violència masclista. I l'ha anomenat "l'abecedari del maltractament habitual".

Les normes sorgeixen a partir de la sentència del Suprem que ratifica la condemna de 14 anys de presó per a un maltractador que va pegar durant anys a la parella i va agredir sexualment la seva filla, que ja havia sigut víctima de delictes sexuals amb anterioritat. La sentència destaca "l'ambient irrespirable" que l'agressor havia creat al pis on vivia amb les dues víctimes i subratlla que la dona va patir una doble victimització perquè també s'ha sentit culpable pel tràngol de la filla. A més, dona valor al seu testimoni tot i els intents de la defensa de l'home de fer trontollar la credibilitat de la dona al·legant que havia trigat molt a denunciar o que no recordava amb exactitud les dates i els detalls de les continuades agressions que va patir.

Màxima credibilitat per a la víctima

L'abecedari intenta posar al centre la víctima i li dona la màxima credibilitat, independentment del que hagi trigat a denunciar o de si recorda amb exactitud els detalls i les dates de les pallisses. Segons el Suprem, el maltractament habitual és una "pràctica constant" o un "estat permanent" en què l'agressor reprodueix sistemàticament la "mateixa conducta" contra la víctima. Per això considera que "és igual" el nombre de vegades que es repeteixi, amb una n'hi ha prou per considerar que la pràctica ha sigut habitual. De la mateixa manera, el tribunal subratlla que el temps que hagi trigat la víctima a denunciar els fets "no minimitza la seva credibilitat", igual que no ho fa que no hagués denunciat fins llavors el seu botxí.

Que el Suprem posi al centre del procés la víctima té, però, una doble lectura: el tribunal considera "imprescindible" el testimoni de la dona per al procés judicial. I això topa amb la realitat, perquè moltes de les víctimes, per por o per falta d'acompanyament, no s'atreveixen a denunciar o desisteixen del procediment per no haver de declarar davant del seu agressor.

Un ambient "infernal i irrespirable"

Algunes de les 27 normes que creen doctrina també insisteixen en el fet que els jutjats tinguin en compte el clima que el maltractador crea a la llar a l'hora d'abordar tots els casos de violència masclista. Segons el Suprem, el maltractament habitual és aquell que genera "una atmosfera general de dominació i sotmetiment" independentment de les vegades que cometi una agressió o la verbalitzi. Segons els jutges, el maltractador acaba creant un "ambient infernal i irrespirable" no només per a la dona sinó per a totes les persones que viuen a la llar. Aquest sotmetiment psicològic és el que "paralitza" la víctima i el seu entorn més immediat a l'hora de denunciar els fets o de posar fi a la convivència, encara que sigui "insuportable", expliquen els jutges.