La conversa pública en l’era digital

En els últims dies de la seva presidència, a Donald Trump li han suspès el compte de Twitter i el canal de YouTube, ben bé com el mestre que pren el mòbil de les mans de l’estudiant desobedient per castigar-lo. En bona hora els ha agafat l’escrúpol, als propietaris de les xarxes. En bona hora, també, van tallar el discurs de Trump de la nit electoral les mateixes televisions que durant tant de temps van engreixar les audiències gràcies a discursos com aquell. Jack Dorsey, fundador de Twitter, lamenta que la suspensió sigui un fracàs de l’intent de mantenir una conversa saludable en un internet obert. Ho és, però internet, tan útil com inevitable, no és ben bé un camp obert a tothom. És la història de sempre: qui té diners pot posar els algoritmes a jugar a favor seu i desequilibrar la conversa. Per això hem de girar la vista cap a l’autoexigència dels periodistes i els mitjans, sobretot els públics, que, ara que tothom té un megàfon, han de ser els guardians del camp de la conversa realment oberta en l’era digital.

El CEO de Twitter admet que el veto a Trump suposa un "precedent perillós"