4/12: 'La escopeta nacional'

M’ha sorprès molt que un diputat del PP fes servir al Parlament La escopeta nacional com a referència, perquè trobo que la sensacional pel·lícula de Berlanga forma part més aviat de l'argumentari del sobiranisme i és una faula fantàstica per explicar el dèficit fiscal. Recordem. El personatge que tan bé clava Sazatornil és un fabricant de porters automàtics. Però per vendre el seu producte al mercat espanyol, intervingut i tancat, necessita que el BOE el faci obligatori. Per tant, fa la pilota al ministre que escriu el BOE i li paga la cacera i els capricis. El fabricant viu del que fabrica i del que ven. El ministre viu del BOE. I tothom ho accepta, amb més o menys resignació, perquè el fabricant sap que no vendrà res sense el BOE i el del BOE sap que el fabricant li paga la cacera. Però què passa quan el mercat s’obre? Què passa quan el fabricant ha de competir per preu i qualitat tant a Burgos com a Hèlsinki, amb voluntat d’exportar i sense que ningú li blindi el mercat interior? Doncs que això ja no funciona. I si algú ho vol mantenir, resulta anacrònic. El fabricant de porters automàtics pensa que ara el BOE, per a ell, no és cap ajuda i pot ser una nosa. I que si els que fan el BOE volen anar a caçar, que s’ho paguin.