22/8: La factura

Amb tot el que ha passat aquest estiu a Barcelona, si Manuel Valls no hagués fet alcaldessa Ada Colau amb els seus vots, ens l’hauríem trobat fent una roda de premsa cada dia, proclamant apocalípticament la inseguretat a la ciutat, criticant el seu govern municipal, demanant mà dura i dimissions a dojo. Si Ada Colau no fos alcaldessa gràcies als vots de Manuel Valls, servits en safata per Miquel Iceta, ens la trobaríem fent una roda de premsa cada dia culpant la dreta de fer alarmisme injustificat sobre la inseguretat a Barcelona –i insinuant actituds excloents i xenòfobes– i hauria cessat 'ipso facto' el regidor de Seguretat per dir exactament el contrari del que diu ella. Però no ho han fet. Perquè saben que no ho poden fer. I l'un i l'altre han passat de puntetes per la crisi de seguretat d’aquest estiu a Barcelona, dient el mínim, amb la boca petita, i deixant de dir el que havien dit sempre. No és escandalós. Em sembla normal. Només cal constatar-ho perquè l'un i l'altre van dir que els vots amb què Manuel Valls feia alcaldessa Ada Colau eren de franc. I en ocasions com la d’ara t’adones que en política no tan sols no hi ha mai res de franc, sinó que el més car de tot són els regals. Cars per a qui els fa, cars per a qui els rep.