Laia Sanz: “Un bon resultat no sempre és sinònim d’acabar contenta”

BarcelonaLaia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) reconeix que sempre la perseguirà la novena posició que va aconseguir al Dakar l’any 2015. Però a ella, en el fons, ja li va bé, perquè és un plus de motivació. Guanyadora de 18 títols mundials, sumant trial (13) i enduro (5), participa des del 2010 en el ral·li més dur del món. La pilot, que marxa el dia 1 cap a Sud-amèrica, és un dels noms més mediàtics del món del motor i va atendre l’ARA en una jornada en què tenia programades una quinzena d’entrevistes.

No sé què cansa més, si una etapa marató o una jornada de presentació.

[Riu]. Home, és diferent, és diferent... Però em sento més còmoda en una etapa marató.

Ets un nom molt mediàtic.

Suposo que el fet de ser noia en un món on normalment predominen els nois crea més expectació. I també els bons resultats dels últims anys fa que la gent s’hi interessi.

Això últim que dius, els resultats. Estem en un món on sembla que només es tingui en compte la posició final, i tothom et recorda la novena posició del 2015. Tu amb què et conformaries al Dakar?

Aquella novena posició pesa... Però recordo l’any que vaig trencar el motor però vaig aconseguir acabar, estava contentíssima per haver arribat a la meta, i això que vaig ser la 93a. Però en una etava vaig fer la dotzena posició amb una Gas Gas, i vaig acabar el ral·li com vaig poder, però satisfeta. No sempre un resultat és sinònim d’acabar contenta, però està clar que l’objectiu en aquesta edició és acabar entre els 15 primers. Seria important, i fins i tot intentar-ho millorar una mica.

¿Creus que és possible millorar aquella novena posició?

Si ho faig tot bé, és possible. Però no vull pensar en una posició en concret. Al ral·li del Marroc, per exemple, vaig sortir sense pensar en res i va sortir molt bé. Vaig gaudir molt sobre la moto i, en realitat, el que més em va satisfer és que havia reduït bastant les distàncies amb els pilots del davant, comparant-ho amb altres temporades. En aquest Dakar intentaré anar bé cada dia, sense cometre errors. I si ho puc fer, penso que puc estar entre els pilots del davant.

Un dia em deies que els espectadors difícilment som conscients de la duresa del Dakar. A la presentació t’hem vist en un vídeo en què tot eren derrapades, cavallets... ¿Això és només una posada en escena o piloteu així durant quatre o cinc hores al dia?

I vuit hores, també! Un vídeo sempre és diferent, evidentment, però una etapa està plena de moments així. Intentes anar com més ràpid millor, i per aconseguir-ho cal donar gas, ser agressiva... Sí, hi ha molts moments que són espectaculars en què penses: “Ostres, si aquí hi hagués una càmera!” O frenades al límit en què estàs a punt de caure. Hi ha de tot.

Venim d’una època en què el Dakar amb motos tenia dos noms propis: Marc Coma i Cyril Despres. Ara sembla que està més obert. ¿Com ho valores, des del punt de vista de la competició?

Que sí, que s’ha obert i que és molt positiu. Abans eren el Marc i el Cyril, i després potser també era una mica favorit el Barreda. I ara hi ha deu Barredes, deu pilots que et poden guanyar el Dakar, pràcticament. Això fa la cursa més interessant, que les marques hi posin més esforç i que hi hagi més equips oficials, tots amb molts pilots punters. I fa que quan et posis a mirar la inscripció pensis: “Però si ja em costarà entrar entre els 25 primers!” El nivell està molt alt. I són pilots molt ràpids, joves, que han après a navegar ràpid, que són complets i que tenen molt de nivell.

Serà el teu vuitè Dakar. Ja n’ets tota una veterana!

No tots, però la majoria dels pilots capdavanters que lluiten per la victòria són de nova generació. N’hi ha pocs que acumulin tantes edicions com jo. Això és un punt a favor.

A la presentació has dit que hi arribes en bona forma.

Penso que aquest cop hi arribo millor que en les dues últimes edicions. He fet molt bona feina. Sobre la moto, noto que he fet un salt de nivell, sobretot amb la d’enduro, cosa que m’ha ajudat de cara al ral·li. I a nivell físic, el fet de treballar tant per intentar guanyar el Mundial [d’enduro] m’ha ajudat per estar més en forma. A més a més, no he tingut cap lesió i he pogut entrenar-me amb continuïtat. En resum, em sento en forma i amb l’avantatge de l’experiència adquirida.

Hi ha dos aspectes que gairebé tothom destaca d’aquesta edició del Dakar: que la navegació tindrà més protagonisme i que es torna a les dunes del Perú. Què n’opines?

A mi, personalment, m’agrada que el Dakar torni al Perú, ja que els últims anys havíem trobat a faltar les dunes. I del tema de la navegació, sí que és cert que el Marc Coma li ha donat més protagonisme, però també ha dissenyat un ral·li amb una segona setmana més complicada, ja que tindrem dues etapes marató, sortirem de l’altitud i el fred de Bolívia per entrar a l’escalfor de l’estiu argentí i ens trobarem amb les dues etapes més temudes, les de Belén i Fiambalá. Allà passaran coses importants, més que a la primera setmana.

Els pilots amb qui he parlat fins ara m’han dit que la millor recepta per a aquest Dakar és ser prudent durant la primera setmana i recordar que fins a l’últim dia no hi haurà res decidit.

Caldrà bona navegació i gestionar correctament la cursa pensant en això, la segona setmana. Altres anys et trobaves amb una primera setmana molt dura i una segona més fluixa. Aquesta vegada penso que la dificultat anirà in crescendo, així que caldrà guardar energies per a la part final.

Ara que mencionaves el Marc Coma, ¿no li podríeu proposar de començar una setmana més tard i així poder fer els Reis a casa?

[Riu]. En el fons, ja ens hi hem acostumat. I abans, fins i tot, el Nadal ja es passava fora de casa. Ara, almenys, s’agraeix passar Nadal i Sant Esteve a casa, perquè és un moment d’estar amb la família. Jo vaig debutar al Dakar el 2011 i per tant no visc un Cap d’Any ni uns Reis a casa des del 2010. Al final, com et deia, t’acabes acostumant a celebrar les festes de manera estranya.