El lamentable espectacle de l'elecció del president de RTVE

BarcelonaLa frustració i la sensació d'estafa que senten els treballadors de RTVE aquests dies, expressades per exemple en un tuit de la veterana corresponsal Almudena Ariza, no té límits. Després d'anys de suportar una direcció sectària i polititzada, amb un president de l'ens, José Antonio Sánchez, que es mostrava orgullós de ser votant del PP i d'aparèixer als 'papers de Panamà', i d'episodis de manipulació informativa com la de l'1-O que van ser denunciats pels mateixos treballadors, ara arriba l'esquerra i no millora el mètode d'elecció amb criteris de competència en el mitjà.

Recordem que el Congrés de Diputats acaba d'aprovar, després que el PP l'hagi endarrerit durant mesos, la reforma de la llei d'elecció de càrrecs de RTVE, que preveu un concurs públic per elegir els membres del consell d'administració. Però com que el mandat de l'actual president caducava divendres passat, el govern va anunciar que nomenaria un substitut mitjançant un decret-llei fins que es pogués articular el concurs. El més lògic era que Sánchez negociés un nom amb la cambra que pogués recollir els màxims suports, algú de reconegut prestigi que, pel seu caràcter temporal, el més lògic és que sortís de les mateixes files de RTVE i que tingués el suport i el reconeixement dels professionals. Però res d'això ha passat. El PSOE ha negociat el futur nom només amb Podem, i tots dos ho han fet segons el manual clàssic de la vella política. Podem proposa un nom, el de la directora de 'Público.es', Ana Pardo de Vera; el PSOE diu que sí però per darrere llança el nom d'Arsenio Escolar, exdirector de '20 minutos'; i finalment tots dos pacten el nom d'Andrés Gil, cap de política d''Eldiario.es'.

Tant PSOE com Podem van utilitzar els noms però es van oblidar d'un petit detall: no tenen majoria a la cambra i necessiten els vots del PNB, ERC i el PDECat. Els nacionalistes bascos ja han avisat que no avalaran la candidatura de Gil, de manera que tot torna a estar empantanegat. Això sí, amb el nom de tres periodistes a les mans enfangades de la política i la indignació general dels treballadors de RTVE, que veuen que no se'ls té en compte i que els partits només busquen un candidat a mida. ¿És aquest el canvi que va prometre Sánchez en el seu discurs d'investidura? ¿És aquest intercanvi de cromos la nova política de què fa gala Pablo Iglesias?

La despolitització dels mitjans públics és una de les assignatures pendents del sistema democràtic espanyol. I sembla mentida que després de tocar fons amb casos flagrants com els del desaparegut Canal 9, Telemadrid o la TVE dels últims anys encara haguem d'assistir a espectacles tan lamentables com aquest. Desafortunadament Catalunya tampoc és una excepció a l'intent de control dels mitjans públics per part dels partits. Encara s'ha de veure com es resoldran els nomenaments pendents a la CCMA i els que en depenen a TV3 i Catalunya Ràdio. Resulta penós que, amb un Govern que ha promès fer República entesa com a ideals meritocràtics i progressistes, s'estiguin repetint els errors i els vicis de l'etapa anterior, quan els partits es repartien els càrrecs dels mitjans públics com si fossin una àrea governamental més i no una de les potes sobre les quals s'ha de basar l'excel·lència democràtica.