L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Al País Basc “podían matar a algún juez o a algún fiscal, pero tampoco mataron a muchos"'

Quan en un ja molt llunyà setembre del 1993, més de 23 anys, l’‘Abc’ va publicar en portada el cèlebre “Igual que Franco però al revés, persecución del castellano en Cataluña”, tota una generació vàrem entendre que hi ha periodistes i polítics espanyols que són capaços de mentir descaradament sobre la realitat a Catalunya per tal de vendre diaris i guanyar eleccions.

Fa 23 anys, aquelles mentides eren perquè Pujol donava suport a Felipe González i el PP no podia governar. Si fa 23 anys ja eren capaços de mentir barroerament per la frustració del PP, de què no seran capaços ara, el 2017, quan a Catalunya hi ha un vigorós, transversal, democràtic i pacífic moviment per la independència.

De què ha estat capaç el govern espanyol ja ho sabem: de tenir una policia política dedicada a buscar proves per destruir el contrari, de callar davant els ciberatacs que va rebre el sistema sanitari català la vigília del 9-N, d’instruir ambaixades per impedir que els catalans s’expliquin pel món, de buscar “fiscals de confiança” perquè els afinessin denúncies...

Per cert, parlant de la fiscalia, que tant presumia d’independència durant el judici del 9-N. Vegin la portada d’‘El País’: La fiscalia va evitar que s’investigués el comissari de policia Villarejo per blanqueig de capitals.

Però allò què dèiem: ja sabem fins on ha arribat el govern espanyol. També sabem fins on han arribat mitjans de comunicació espanyols. Vegin, sisplau.

Eduardo Inda: “El nivel de violencia en Cataluña no se ha vivido ni en el País Vasco de los años duros. Porque allí podían matar a algún juez o a algún fiscal, pero tampoco mataron a muchos”.

Els jutges i fiscals, i el PP, que tant i tant justament ha clamat contra ETA, què en pensen d’aquest vòmit? De debò creuen que es pot anar dient que la pau del procés és comprable a la guerra d’ETA? Pensa la Sexta continuar convidant aquest subjecte?

I què en pensa la fiscalia d’aquesta incitació a l’odi contra els catalans?

Esclar: necessiten fer creure als espanyols que aquí es viu amb violència per justificar una intervenció de l’Estat, com la que vindrà, per exemple, el dia, qui sap si pròxim, que inhabilitin Carme Forcadell.

Mirin, ahir, a l’ARA vàrem estrenar una sèrie de diàlegs organitzats en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona sobre ‘Ètica i filosofia al segle XXI’.

Són sessions que se celebren al monestir de Pedralbes, obertes al públic –que, per cert, pot visitar el claustre–, i organitzades pel filòsof i col·laborador de l’ARA Daniel Gamper, que va tenir ahir com a convidada la professora Franca D’Agostini.

I ahir ens preguntàvem si la veritat té futur. I la professora, parlant de Trump, de Berlusconi, d’Aznar i de la guerra de l’Iraq, deia que estem vivint en l’època dels “totalitaristes de la comunicació”, dels experts de la mentida organitzada, que busquen la deshumanització de l’adversari perquè es perdi el seu aspecte moral, gent que vol convertir la democràcia en dictadures de quatre anys, en democradures.

No es perdin la crònica d’Àlex Gutiérrez, el cap de Mèdia del diari, perquè és d’aquelles que té suc i bruc. La professora D’Agostini deia que la veritat esdevé important quan no hi és, que parlem de la veritat quan trobem una mentida.

Què és la veritat? “La veritat és un cop de puny”, va dir D’Agostini, el cop de puny que rebem davant un fet indiscutible o la seva negació. Si han sentit un cop de puny amb el fragment de la tertúlia que els hem posat, no ho dubtin: han rebut el cop de puny de l’absència de veritat, o sigui, de la mentida.