L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Davant l'oferta catalana de diàleg, Rajoy contesta "rendició"'

A les 8 del matí ha contestat a Rajoy el president Puigdemont, a quarts de 12 li ha contestat el govern espanyol i ara tornem a ser en el “i ara, què?”

Sobre la resposta de Puigdemont: no ha respost directament a la pregunta de si va proclamar la independència o no, ha demanat dos mesos de diàleg, ha demanat una reunió a Rajoy, que s’acabi amb la repressió "contra el poble i el govern de Catalunya" i que aixequi la intervenció de les finances de la Generalitat.

Entenem la resposta de Puigdemont com una manera de dir-li a la societat catalana i al món que no pot ser que l’única manera de desencallar el problema sigui aplicant el 155, que la porta oberta al diàleg no es pot tancar i, sobretot, que aplicar el 155 seria agreujar el problema, perquè tal com diu el president a la carta que ha enviat a la Moncloa aquest matí: "No deixem que es deteriori més la situació. Amb bona voluntat, reconeixent el problema i mirant-lo a la cara, estic segur que podrem trobar el camí de la solució”.

La resposta del president és coherent amb la seva maniobra de la setmana passada de suspendre la proclamació per atendre les veus que li demanaven que no prengués mesures irreversibles i afavorir així el diàleg.

El problema d’aquesta posició de Puigdemont és que el govern espanyol no vol dialogar, i que en el front europeu les apel·lacions al diàleg no són prou influents, de moment, com per asseure Rajoy a la taula. A més a més, la CUP demana proclamar ja la república i Marta Rovira ha afirmat aquest matí a TV3 que l'article 4 de la llei del referèndum diu que no cal que el Parlament declari la independència, sinó que és suficient la compareixença del president per traslladar els resultats del referèndum al Parlament, però que, per tal de resoldre dubtes, la cambra ho podria votar pròximament.

Què hi ha darrere d’aquests posicions? La idea que igual que Europa es va sentir pressionada quan va veure el referèndum (que malgrat que estava suspès pel TC es va celebrar) i les càrregues policials, i el govern espanyol va quedar tocat, encara que no ho admeti en públic, ara cal que tant Europa com el govern espanyol se sentin pressionats per la declaració, perquè si no es fa, no es mourà. Aquest és el càlcul que fan la número dos d’ERC i la CUP.

El govern espanyol, però, ha posat en marxar el cronòmetre. Li dona a Puigdemont "fins dijous per revocar la declaració" o per respondre que mai no es va produir. Si no ho fa, s'activarà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

O sigui que tant si el govern i el Parlament de Catalunya es queden tal com estan com si proclamen la República, el govern espanyol aprovarà aquesta setmana mateix l’activació del 155. Com que no s’ha fet mai, no sabem quina una en tenen al cap, però vegin el que ja publiquen avui en portada dos diaris que tenen fil directe amb Soraya. A ‘La Razón’:

“Rajoy assumirà immediatament el control dels Mossos amb el 155”. I afegeix que creu que és fonamental que el ministeri de l’Interior gestioni els Mossos per garantir que es pugui dissoldre el govern. I que hi hauria eleccions a Catalunya abans de finals d’any. I ‘El País’:

Més del mateix: “El Govern prioritzarà el control dels Mossos i de les finances”.

Hi ha una paraula que al govern espanyol li resulta incòmoda: ‘diàleg’. Per això, avui, Soraya s’ha passat tota la compareixença de resposta a Puigdemont dient que on ha d’anar Puigdemont si vol dialogar és al Congrés. La imatge que té al cap el govern espanyol és la del pla Ibarretxe: el lehendakari va anar al Congrés a demanar votar, va perdre la votació, li van passar el ribot i cap a casa.

I això és el mateix que voldrien que li passés a Puigdemont. Per tant, l’oferta del govern espanyol és falsa perquè sap que això no soluciona el problema, i el problema, com bé deia el president, demana que Rajoy i tot el sistema polític espanyol se’l mirin de cara. Es preguntava Soraya: “Per què el senyor Puigdemont (ha dit vuit vegades “senyor Puigdemont”, no pas el president) no va al Congrés a explicar on vol arribar?

Mirin, ja fa anys que milions de catalans li estan dient on volen arribar: la meitat ben bé, a la independència, i el 80% a un referèndum acordat amb l’Estat. L'hi han dit en manifestacions, el 9-N del 2014, el 27-S del 2015 i l’1-O del 2017. Creuen que fent perdre una votació a Puigdemont desapareix el problema? Escoltin i busquin solucions.

Ignoro què faran ara el Govern i la majoria parlamentària a Catalunya, però el govern espanyol, de la mà del PSOE i Ciutadans, se sent davant la gran oportunitat de carregar-se l’autogovern que li queda a Catalunya i part de la seva economia, encara que això ens fes mal a tots, dins i fora de Catalunya. Com ha dit avui algú què no és al Govern, com és Ada Colau, “Rajoy planteja el diàleg en termes de rendició”. I em sembla que els milions de catalans que li demanen diàleg i referèndum no es rendiran.