L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Foment 'oblida' els efectes econòmics de la violència de l'Estat que va veure tot el món'

El 155 ha servit perquè el govern espanyol, que ara fa de Generalitat, ordeni tornar a Sixena 44 béns que s’exhibeixen i es guarden al Museu Diocesà de Lleida.

A l’ARA ens n’hem ocupat repetidament, d’aquest litigi. A Lleida hi ha obres comprades legalment, documentadament, fa més d’un segle pel bisbe de Lleida a les seves parròquies per evitar que caiguessin en mans de col·leccionistes, i d’altres que van ser donades per la priora de Santa Maria de Sixena al bisbat amb una carta en què diu: “A Lleida les obres estaran en millors condicions”. Ara no reproduirem tota la polèmica, però la reclamació és política, no és tècnica. I per cert, està provocant una situació que fa envermellir: Àngel Ros, alcalde de Lleida, president del PSC, favorable al 155, demanava que s’apliqués el criteri de prudència i no executar una sentència que està recorreguda, cosa que “està garantint la integritat de la col·lecció i la cura de les obres”. Aquestes són les coses que poden passar quan s’aprova el 155 amb el suport del teu partit: que ara no tens gaire autoritat moral per protestar.

Mentrestant, s’acosten les eleccions. Demà faltaran tres setmanes per al 21-D. D’unes eleccions que no són normals no se’n pot esperar una campanya gaire normal, tampoc. Albiol amenaça ara l’escola després d’haver amenaçat TV3 el cap de setmana; els consellers d’Esquerra empresonats (expressió que la Junta Electoral no deixa dir a TV3) han de fer constar als seus recursos judicials que acaten el 155 (això sí, des de la seva “profunda discrepància política i jurídica”) en una mena de confessió inquisitorial arrencada, i ahir Foment del Treball va avisar que després de la marxa de les seus fiscals de les empreses, segons el que facin els partits després de les eleccions ara podrien marxar les empreses mateixes, les fàbriques i les oficines, i, per tant, exigeix als partits que valorin el preu del que volen, com quan vas al restaurant i mires el menú, que també mires el preu. Em sembla una evidència secundada per les xifres que la desacceleració econòmica provocada pel Procés va començar amb la violència policial que va veure tot el món, i, a partir d’aquí, va continuar amb les vagues de protesta, que han encongit el consum i han disparat el boicot d’Espanya als productes catalans. Si el Procés hagés tingut un tractament polític, com a Escòcia o al Quebec, ara no hauríem de sentir avisos amenaçadors als partits i als votants de part de Foment del Treball, que, en canvi, no demana a l’Estat que no empitjori la situació amb la seva reacció violenta i desproporcionada.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. I que puguin tornar aviat a casa Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.