L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Junqueras i Forn, sis mesos com a presos polítics'

Avui fa sis mesos que són a la presó el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn. Començaré pel final: que ja faci mig any que són en presó preventiva és un abús del jutge. És evident que són presos polítics. Per què?

En primer lloc, perquè es tracta de dues persones decents, honrades i pacífiques.

Perquè el jutge no ha aconseguit acreditar el delicte de malversació. De fet, el mateix govern espanyol diu que l’1 d’octubre no es va pagar amb diner públic.

Perquè tampoc no ha aconseguit, fins ara, que Bèlgica, Alemanya, Suïssa o Escòcia li entreguin persones acusades dels mateixos delictes i pels mateixos fets.

Perquè manté els presos a més de 600 kilòmetres de casa, amb el que això té de desig de castigar abans d’hora els presos i les seves famílies.

Perquè el jutge Llarena ha perdut tota imparcialitat des del moment que ha fet servir la primera persona del plural en almenys dues interlocutòries per situar-se com a víctima del Procés. Recorden quan va escriure allò de “l’estratègia que patim”? Llarena sent que està davant la causa judicial de la seva vida i ho està fent en mode “Todo por la patria”, que és el lema de la Guàrdia Civil, i la “unitat d’Espanya com a basament de tot el dret d’un estat” que va dir el president del Tribunal Suprem quan va obrir l’any judicial.

Avui l’Ara explica que els advocats dels presos, els exiliats i els encausats han realitzat vuit denúncies en la causa que instrueix el Suprem, una mena de memorial de greuges de totes les irregularitats que han detectat en el tractament judicial durant aquests sis mesos.

¿Algú pot replicar que què ha de fer l’Estat contra els que el volen desbordar, com va passar a Catalunya la tardor passada?

La primera resposta és que l’estat espanyol ha tingut molts botons per prémer, abans d’arribar a la tardor del 2017, per reconduir la crisi que li ha plantejat Catalunya, i que acabar-ho posant en mans de la policia primer i dels jutges després no tan sols és una turpitud sinó que és un menyspreu a una voluntat popular que sempre s’ha expressat de manera pacífica i democràtica.

En aquest sentit, Junqueras és el cap de turc polític, una peça de caça major política, com a vicepresident, i Forn el responsable polític d’una policia que va saber gestionar adequadament el conflicte entre la justícia, que ordenava impedir l’1 d’octubre, i la realitat, amb més de dos milions de persones determinades a celebrar-lo. L’Estat, pitjor encara, el govern de Rajoy es va veure burlat per la celebració del referèndum, va veure, avergonyit, com el món l’acusava d’haver respòs amb violència i els hi fa pagar. I els fa pagar també que la justícia europea no vegi gens clars els motius per demanar-ne l’extradició.

Igualment, l’Estat no pot comportar-se com una corporació venjativa que castiga innocents preventivament perquè serveixi d’escarment a la població. La desproporció de la resposta de l’Estat amb Junqueras i Forn, igual que amb Bassa, Forcadell Rull, Turull, Romeva, i ja no diguem amb Cuixart i Sànchez, que encara fa més dies que són a la presó, és notòria. Per això partits que no són independentistes, com els comuns, o sindicats que tampoc ho són, com la UGT i Comissions, han sortit al carrer per protestar contra aquests empresonaments.

Potser algú dirà “sis mesos ja, com passa el temps”. Però per a Junqueras i Forn, i les seves famílies, aquests sis mesos han passat molt lentament, han passat minut a minut. I saben que en tenen per dies, que aquesta presó preventiva, molt probablement, empalmarà amb el judici i la condemna en ferm.

Des d’aquí, la nostra màxima solidaritat. Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.