L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’altra manifestació: un milió d’espectadors per a Puigdemont'

Em sembla que la Guàrdia Urbana de Barcelona fa curt quan diu que ahir es van manifestar 315.000 persones a Barcelona. Els plans generals més aviat indiquen, amb la plaça d’Espanya plena i el Paral·lel a vessar fins a les 3 xemeneies, els metros desbordats, la caiguda de la cobertura del 3G i altres fenòmens coneguts quan s’ajunta una gentada, que ahir als carrers de Barcelona hi havia ben bé mig milió de persones.

Fossin els que fossin eren moltíssims, perquè amb els líders a la presó o a l’exili, quan t’han dit violent, rebel i fins i tot terrorista, quan t’acusen d’odiar, quan menteixen sobre tu, sortir massivament al carrer en pau, sense un paper a terra, una altra vegada té un gran mèrit. Va ser un èxit molt gran, amb la presència important de sindicats i de comuns, un avís a Madrid que la gent pot estar cansada o trista, però no desmobilitzada, i que troba que la presó preventiva és un abús. De fet, és d’aquelles manifestacions de les quals el govern espanyol només n’estaria parlant si hagués punxat. Però va anar molt bé, i per això han hagut de buscar altres històries.

Albert Rivera s’ha despenjat dient que TV3 no hauria hagut d’entrevistar Puigdemont perquè és “un pròfug de la justícia” i la televisió és pública i la paguem entre tots i bla, bla, bla. I, com que no està content amb això, ha fet la típica amenaça dels dilluns al matí: si el Parlament no controla TV3, que la controli el 155.

Primer, l’entrevista a Puigdemont interessa des del punt de vista més important, gairebé únic, pel qual un mitjà de comunicació s’ha de regir: l’interès periodístic. I la prova que interessava és que va fer un 30 i escaig per cent d’audiència, 991.000 catalans, gairebé un milió, cosa que converteix l’entrevista en la més vista que s’ha fet mai a un president de la Generalitat, en aquest cas a un expresident. Rivera diu que ja n’hi ha prou que TV3 faci “el que li doni la gana”. Els mesuradors de demagògia es disparen, com és habitual en el líder del “Podem de dretes”. Els periodistes de TV3 no fan el que volen, com tothom sap. Informen. Estan sotmesos al comitè professional, al codi deontològic, al control del Parlament i del CAC. Hi torna, els molesta TV3 perquè la voldrien folklòrica i provincial. O tancada, directament.

Una altra cosa és què va dir Puigdemont. La meva impressió és que el president sap que no hem d’anar a noves eleccions. Que respectar els resultat del 21-D passa per fer govern. Els vam donar una majoria, i ara els partits ens haurien de donar un govern. Però a Puigdemont, com a la resta d’exiliats i de presos, li pesa també el factor humà. Puigdemont va aparèixer fort per haver passat per tot el que ha passat, incloent-hi la presó, i per això justament no pot evitar una tensió quan comunica. Puigdemont sap que és un actiu i no vol deixar de ser-ho. El seu suport popular és gran, enorme. Un milió d’espectadors, ahir. Què en fem de tot això? Com es posa posa al servei del vot sobiranista, si el jutge no deixa que s’investeixi? Ara, a la seva llista, Junts per Catalunya, ho tenen clar: intentar investir Puigdemont amb un canvi a la llei de la presidència. La reforma se la carregarà el TC i, per tant, caldrà buscar algú altre i proposar-lo com a president. Resum de l’entrevista: “Deixeu-nos treballar. Apurarem bastant el termini. No hi hauria d’haver eleccions”.

Ahir a la manifestació em vaig trobar dirigents sobiranistes que deien “Ara, Puigdemont”, d’altres “Ara, govern”, i un altre, Ferran Mascarell, que em va dir: “Evitem les dualitats incompatibles: Barcelona i Berlín, governar i resistir, gestió i república, no s’exclouen, no es poden excloure”.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.