L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Perdre a les urnes, guanyar als despatxos. De la sentència de l'Estatut a la investidura de Puigdemont'

Ahir vàrem entrevistar el nou president del Parlament, Roger Torrent. Era vespre i ell acabava la seva llarga primera jornada, en què ja s’havia vist amb Riera, Domènech, Iceta i Albiol en el marc de la roda de contactes per trobar una candidat a la investidura presidencial. Les preguntes eren obligades i les respostes van defugir diplomàticament qualsevol detall. Com que va dir que els lletrats interpreten el reglament, però la mesa pren les decisions, li vaig preguntar si “està disposat a convocar una sessió d’investidura per investir Puigdemont”. I la seva resposta: “Si Puigdemont té els suports, veurem com s’ha de fer aquesta investidura. No especulem amb eventualitats”.

O sigui, saben allò dels entrenadors de futbol que quan els pregunten per la Lliga diuen allò que “cal anar partit a partit”? Doncs el president Torrent va decisió per decisió. O sigui: de les consultes en sortirà que Puigdemont té els vots, o els pot tenir. Ell convoca el ple. Fins aquí és molt difícil que l’Estat, que està esperant a trobar la més mínima escletxa per impedir-ho, pugui impedir-ho. Després, la cosa es complicarà. Primer perquè caldrà saber si els diputats que són a Bèlgica i han demanat delegar el vot poden votar. Aquí Torrent va dir que això ja ho decidirà la mesa. Posem que la mesa diu que sí. Però aleshores ja veurem què passa quan comença la sessió d’investidura, Puigdemont no hi és, i, diguem un nom a l’atzar, Arrimadas s’aixeca i diu que si no hi és no se’l pot investir. I la mesa creu que sí. Tornarem a tenir una sessió interrompuda, amb reunions de la junta de portaveus, anades i vingudes etc.

I això per una cosa: l’Estat sap que no podrà parar la convocatòria de la sessió d’investidura. I si no la pot parar, hi ha possibilitats raonables que la candidatura de Puigdemont es pugui votar. I si Puigdemont queda investit, quedaria molt evident que l’ha votat la gent, l’ha votat el Parlament però és el govern espanyol el que impedeix que sigui president. Ho vaig dir dimecres mateix al Parlament, tot just sortir de l’hemicicle: si el govern espanyol impedeix que Puigdemont sigui president, serà semblant a la sentència de l’Estatut del TC: la gent vota una cosa, però als despatxos se’n decideix una altra. Pensin que un cop investit Puigdemont, encara quedaria la firma de Felip VI de l’acte de nomenament i la presa de possessió que Soraya va dir ahir que ha de ser presencial i en presència d’un representant del govern sortint, i que com que resulta que el govern sortint és el govern espanyol –a causa del 155– vol dir que la Moncloa vol que el pròxim president de la Generalitat rebi els atributs presidencials de mans d’algú del govern espanyol.

O sigui que es tracta d’estalviar-li el paperot al rei de no voler firmar un acte legal del Parlament i, sobretot, d’impedir que Puigdemont sigui president encara que sigui invocant un argument tan dèbil com ara que ha de ser aquí.

No cal que els digui que l’estat espanyol sempre juga aquestes partides amb avantatge. Però la possibilitat que pugui convocar-se el ple d’investidura els fa posar els pèls de punta.

I és per això que Junts per Catalunya insisteix que no hi ha pla B. Que si volen normalitat, la normalitat és respectar el resultat de les urnes. I a l’expressió “recuperar la institucions” hi dona un sentit molt precís: recuperar la presidència no vol dir recuperar qualsevol presidència, sinó la del president que hi havia fins que el 155 el va destituir (destitució que potser va ser un abús de llei). Cada cop que he parlat amb membres de Junts per Catalunya no els he vist ni així disposats a pensar en un altre candidat a la investidura que no sigui Puigdemont. Restituir la presidència és restituir-lo a ell. Vol dir no posar-ho fàcil a l’Estat dient “volem Puigdemont, però si no pot ser Puigdemont, que sigui un altre”. No. Estan decidits perquè consideren que Puigdemont té els mateixos drets que qualsevol altre diputat i els seus votants i els de la majoria tenen els mateixos drets que els votants de la minoria.

Veurem qui aguanta més. Perquè si Junts per Catalunya no afluixa i no proposa cap candidat més, pot portar-nos a eleccions anticipades. La meva anàlisi és la de l’entrenador de futbol: cal anar partit a partit. Minut a minut. Ni Torrent, ni Puigdemont ni Rajoy saben avui, exactament, com acabarà això.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.